Parlava fa uns dies amb una persona que treballa en projectes d’impacte social i li preguntava què entenia ell per “economia amb valors”. “Provocar una millora en la comunitat”, em va respondre. No es tracta només d’entitats o voluntariat de caire social, sinó d’economies amb altres valors, o millor dit, d’economies amb valors com la sostenibilitat, l’empleabilitat, la inclusió, la cooperació o la cohesió de la comunitat.
M’agrada que el terme comunitat, fins ara més vinculat a l’argot de les persones que treballen en l’àmbit anomenat social, pugui formar part del camp de l’activitat econòmica (i no es desvirtuï) perquè necessitem una altra manera d’entendre el món. És imprescindible.
I això no és una cosa de hippies. Cada vegada, en el terreny de les economies alternatives, hi ha més experiències que donen resultat, tenen viabilitat, millor capacitat de resiliència i que s’estenen per diferents disciplines, fins i tot en aquelles que no ho semblarien, com són les noves tecnologies, les finances, l’alimentació, la mobilitat o l’energia.
En definitiva, interpel·len un model econòmic basat en l’individu, el guany a curt termini, i la necessitat d’una massa de gent –el precariat– amb condicions laborals i de vida que fluctuen en funció dels vaivens del mercat. Potser també és una opció de vida, que sumada a la de moltes altres, faria trontollar algunes premisses de l’status quo.
El món local és un espai propici per facilitar i desenvolupar iniciatives així. Les ciutats sempre han estat motor de canvi i d’intercanvi i gaudeixen de millor capacitat també per crear xarxes més enllà dels territoris administratius i dels estats. I perquè és en la ciutat on podem crear comunitat i provocar accions de millora que són tangibles.
