aquest aventurer i empresari ha estat notícia fa pocs dies per haver arribat al pol sud sense assistència i en solitari. Mesos abans, ens havíem trobat per parlar del sacrifici.
Ens trobem a Vic, on viu, en un moment del matí en què la boira ja ha desfilat després de dificultar-nos tot el camí d’anada. Abans que res, òbviament, parlem d’aquest element propi de la geografia osonenca i també del fred que fa a primera hora del matí, en mesos d’hivern. Un fred que deu ser incomparable, també cal dir-ho, amb el què ha trobat aquestes darreres setmanes, amb tota seguretat, al Pol Sud. La nostra cita és uns quants mesos abans de què emprengui aquest viatge però versa precisament del sacrifici, un valor que és obvi que li haurà estat molt necessari durant aquest periple, que ha completat en solitari i sense assistència.
De fet, que ens trobem a Vic, també té a veure amb el sacrifici, perquè ell hi va anar a viure –un petit sacrifici– per motius familiars, ja que la seva dona n’és. En realitat ell prové de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès. “Els sacrificis valen la pena si obtens alguna cosa millor”, diu en relació a això. Serà una constant que deixarà anar diverses vegades durant la nostra trobada.
Abans de fer el Pol Sud, Albert Bosch havia fet vuit Dakars i havia pujat a les set muntanyes més altes del món, entre els quals l’Everest –Kilimanjaro, Elbrus, Aconcagua, Pirámide Carstenz,McKinley i MountVinson són els altres sis–. I abans d’aquests cims mítics, n’ha hagut de fer molts de prova, evidentment. “El meu recorregut personal, tan en l’àmbit empresarial com en l’esportiu-aventurer, sempre ha estat molt al voltant del sacrifici”, rememora. “En tot moment m’ha agradat anar una mica més enllà del que ja dominava, i això sempre implica sacrifici”. Per tant aquest sacrifici és el revers de la resignació. “Jo tinc la sort de poder-me sacrificar, ho faig des de la llibertat i aquest és un sacrifici molt diferent al que pugui tenir la gent que està malalta, per exemple”. Però tampoc és un sacrifici inconscient: “A vegades sacrifiques la salut per el gaudi de poder fumar, però és clar, vaia gràcia, no?”.
Una darrera reflexió que ens regala: “A mi a vegades hi ha gent que em diu: ‘És que a tu t’agrada patir, eh?’. I jo els dic que no, que el que em costa de veritat és dedicar-me a coses que no m’importen massa. Penso que si el benefici és molt alt, el sacrifici és menor. Per tant, estic disposat a fer sacrificis molt grans si el que n’obtindré, d’aquest sacrifici, és molt important per a mi. L’important és tenir clar perquè el fas, aquest sacrifici”. Oi que vostès ara ja entenen més perquè Albert Bosch ha pogut arribar fins al Pol Sud?
