Algun cop us ha semblat que una pintura us parlava directament a vosaltres? Alguna vegada una novel·la us ha mostrat alguna veritat que se us escapava? Alguna obra d’art us ha ajudat a sortir de vosaltres mateixos, a abandonar les vostres cabòries, encara que fos només per uns instants? I després heu retornat a la vostra vida quotidiana amb una visió més clara de la jugada?
Si heu respost que sí a alguna d’aquestes preguntes, vol dir que heu contemplat gran art. O això diria la filòsofa i escriptora irlandesa Iris Murdoch (1919-1999). Així doncs, segons aquesta autora, què distingeix l’art mediocre del gran art?
L’art mediocre és el que sucumbeix la temptació de consolar-nos amb històries que oculten la realitat, la veritat, transmetent-nos només el punt de vista subjectiu de l’artista, el seu egoisme, les seves obsessions.
En canvi, el gran art és impersonal, mostra el món tal com és, de forma objectiva, deixant de banda l’artista i el seu punt de vista. El gran art també pot consolar, però ho fa sense mentir: “El gran art mostra com de difícil és ser objectiu tot mostrant-nos com de diferent es veu el món a través d’una visió objectiva”.
A les novel·les de Murdoch, podem trobar exemples d’aquest efecte revelador del gran art. Per exemple, el cas del protagonista de la seva primera novel·la Under the Net (Sota la xarxa, 1954). Jake, després de contemplar el quadre de Frans Hals El cavaller, és capaç d’ordenar els seus caòtics pensaments i veure amb claredat què ha de fer. El cavaller pintat en el quadre li diu en veu alta: “Una història molt entretinguda. Aplaudeixo la teva decisió”.
Per saber-ne més de Murdoch, podeu adreçar-vos a una excel·lent i recent introducció al seu pensament escrita per Margarita Mauri: Iris Murdoch. Una ética de la atención (2019). També us suggereixo llegir directament la seva obra, ja sigui literària o filosòfica. Un bon inici és The Sovereignty of Good (La soberanía del bien, 1970).
