Diversos pensadors han abordat el tema de les promeses, però Friedrich Nietzsche, en La genealogia de la moral (1887), va fer un pas endavant. L’alemany va afirmar que l’ésser humà és l’únic animal capaç de fer promeses i va definir aquesta facultat com a “memòria de la voluntat”. Segons Nietzsche, la persona que promet introdueix una alteració en la temporalitat i disposa del futur en el present.
Bona part del que som i del que fem depèn de la nostra capacitat per prometre i prometre’ns. Ara que acaba de començar un any nou segur que molts us heu jurat fer més exercici físic, passar més temps amb la família o, fins i tot, prendre’s la vida amb menys intensitat. Les possibilitats són infinites. A més, tot i saber que segurament no les complirem, ens continuem fent promeses. I, doncs, quina utilitat tenen?
Però no solament ens fem promeses a nosaltres mateixos, també en fem als altres (a la parella, als fills, als amics, als caps…). I, és clar, també ens en fan. Durant el 2024, a una setantena de països s’han celebrat eleccions. Els polítics són un dels col·lectius que, amb la voluntat de captar votants, més basen el seu discurs en les promeses, però no són pas els únics.
Per això ens preguntem: quin paper tenen les promeses en una societat? La construcció del món s’ha fet a base de promeses. En el context actual de múltiples crisis, en quin estat es troben les promeses sobre les quals s’han recolzat durant dècades les nostres esperances? Quina mena de promeses (polítiques, econòmiques, socials…) avui estan més en crisi? I aquest fet quina relació té amb altres valors com la confiança, la paraula, el compromís o l’exemplaritat?
Si, com diu l’escriptor francès François de la Rochefoucauld, “prometem segons les nostres esperances i complim segons les nostres pors”, què hi ha darrere del fet que cada vegada som més escèptics respecte de les promeses? Té futur una societat que no creu en les promeses? Potser, si considerem la promesa com una direcció escollida, els intents per fer-les reals ja són suficients? Per part nostra, us prometem que en aquest monogràfic hi trobareu moltes preguntes, però no us podem prometre pas respostes.
Quan el futur esdevé present
