La vida està marcada per una sèrie de ritmes. Només cal que acostar-se la ma al cor per fer-se conscient que si no hi ha ritme, no hi ha vida. Però, com funciona aquest ritme vital? Quins són els mecanismes moleculars que marquen el ritme de la nostra vida? Els investigadors nord-americans Jeffrey Hall, Michael Rosbash i Michael Young han fet diversos descobriments sobre aquest tema i gràcies a la seva tasca han estat guardonats amb el prestigiós Premi Nobel de Medicina 2007, valorat en 9 milions de corones sueques, (1,1 milions de dòlars). Així ho va anunciar ahir l’Institut Karolinska de Suècia. Amb aquest premi Nobel es reconeixen els descobriments d’aquests tres investigadors sobre els mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià. En altres paraules, el que explica el “rellotge biològic”, que fa que els humans tinguem jet lag i les plantes puguin fer la funció clorofíl·lica.
Tots hem sentit parlar alguna vegada del “rellotge biològic”, el rellotge intern que tenen tant els animals i les plantes com els humans, i que ens ajuda a anticipar i adaptar-nos al ritme regular del dia a dia. Però es desconeixia el mecanisme que feia funcionar aquest rellotge vital. Gràcies a la seva recerca, Hall, Rosbash i Young han pogut explicar com les plantes, els animals i els humans han adaptat el seu ritme biològic per sincronitzar-lo amb les rotacions que fa la Terra.
Els investigadors han fet servir mosques de la fruita com a organisme model, i així han pogut aïllar un gen que controla el ritme biològic normal diari. Els resultats han permès demostrar que el rellotge biològic funciona amb els mateixos principis en cèl·lules d’altres organismes multicel·lulars, incloent els humans. Aquest descobriment científic permetrà desenvolupar un camp de la biologia circadiària molt més ampli i dinàmic amb implicacions per a la nostra salut i benestar.
Precisament a la Revista Valors vam dedicar un número al Ritme on vam abordar el tema dels ritmes de vida que portem avui en dia i vam presentar propostes que ens adverteixen de les perilloses conseqüències que pot produir un augment de l’acceleració vital i no respectar els ritmes de vida biològics. JUDITH VIVES
