Ara fa just un any, Donald Trump, un estrafolari showman televisiu i constructor reciclat a la polític, va instal·lar-se a la Casa Blanca com a 45è president dels Estats Units. En el seu discurs de possessió del càrrec va usar el mateix to apocalíptic i antisistema que havia abanderat durant la campanya contra Hillary Clinton. A més, en la cerimònia inaugural, en la qual generalment els presidents envien missatges d’unitat, Trump va criticar les elits de Washington, es va postular com a líder de les víctimes de la globalizació i va prometre col·locar “Amèrica” al centre de les seves polítiques. No hi havia marge de dubte: el populisme més agressiu s’havia instal·lat a una de les cadires més poderoses del món.
Trump va ser el primer avís. Però aquests darrers mesos, diverses formacions populistes de dretes han estat a un pas d’ocupar la presidència d’alguns estats europeus: Àustria, Holanda, França… Abans de la victòria del magnat nord-americà la resposta a la pregunta “el populisme és un símptoma o una alternativa?” es decantava exclusivament per la primera opció. Avui, en canvi, malgrat el sistema parlamentari dificulta la seva victòria, no es descarta cap de les dues. Alternativa, pot ser, però símptoma, segur. El populisme s’ha fet amb un coixí de votants insatisfets amb el sistema, víctimes de la globalització, de la crisi econòmica i atemorits pel futur.
Però la situació econòmica-social no és la única causa. Segons el darrer Anuari dels Valors 2016, editat per l’Observatori dels Valors (Fundació Carulla-Esade), l’auge del populisme també s’explica per una crisi de valors. Contravalors emergents com l’egoisme, l’individualisme consumista, el culte a la immediatesa o la superficialitat cognitiva, en contra de l’altruisme, la raó o el bé comú. Una crisi a la qual se li ha d’afegir la influència dels discursos emocionals i la manca de lideratges ètics. En aquest sentit, el combat contra els populismes passa per l’educació, per treballar valors com el respecte, la inclusió i la tolerància, per apostar per una visió crítica de les coses i per la creació de nous lideratges basats en el compromís.
I aquesta és una feina de tots. De les entitats, dels centres educatius, de les institucions… i també de la resta de formacions polítiques, que de forma compulsiva s’espolsen de sobre aquesta etiqueta. No podem caure en la hipocresia. És tan perillós ignorar el missatge del populisme perquè ens repugnen les seves formes com intentar imitar-les al mateix temps que se’n condemna el missatge. El populisme és un senyal d’alerta. Que avui triomfi demostra que el sistema no funciona.
Populisme
