Un dels fenòmens emergents a conseqüència dels canvis que es desenvolupen en la nostra vella Europa és el sorgiment dels barris marginals causats per l’exclusió social. El procés accelerat d’urbanització que s’ha produït a les tres darreres dècades s’ha desenvolupat en unes condicions difícils, que han suposat l’exclusió física i social de sectors amplis de població. La Unió Europea compta amb una taxa de 52 milions de pobres i més de 9 milions de persones sense sostre o que viuen en habitatges insalubres. I ens referim a Europa, les dades fora del nostre entorn són esfereïdores.
El propi concepte de seguretat esdevé avui amb fenomen polièdric que no pot ser abordat exclusivament des d’un perspectiva convencional d’acció- reacció.
Aquests barris marginals que no sempre es troben en la perifèria de les ciutats són espais on la joventut se sent abandonada per la falta d’oportunitats, amb uns elevadíssims nivells de fracàs escolar, moltes vegades es converteixen en veritables guetos, a escassa distància d’un món d’opulència, generant-se frustracions per les enormes diferències entre uns i altres. Són camps adobats a la delinqüència, perquè no oblidem que la marginalitat és l’estadi en el qual uns comportaments desviats troben els ingredients necessaris, perquè la família i la comunitat en moltes ocasions estan en fallida i l’escola no pot fer més que acollir a temps parcial a aquests joves que molt primerencament entraran en l’absentisme escolar. Tal com afirma Alain Minc en el seu llibre La Nova Edat Mitjana: “L’opinió pública intueix que una societat invisible s’està formant a l’interior de la societat visible, que la primera no cessa d’estendre’s a costa de la segona, i que, davant aquest fenomen, les institucions estan totalment desarmades”.
En aquest context, la persona sofreix un procés d’aïllament i de solitud que li fa sentir-se cada vegada més indefens davant dels nous fenòmens que se succeeixen amb rapidesa i davant dels quals els Estats són incapaços de fer front perquè les seves estructures de seguretat pertanyen a vells esquemes que ara ja no resulten eficaços.
El propi concepte de seguretat esdevé avui amb fenomen polièdric que no pot ser abordat exclusivament des d’un perspectiva convencional d’acció- reacció. I si la sobirania es veu perforada davant un món globalitzat el mateix passa amb la delinqüència.
