Persones amb problemes de salut i nouvingudes comparteixen pis

“Les malalties mentals no es consideren igual que les altres malalties. Hi ha un estigma i una culpabilització. Hi ha por perquè hi ha desconeixença”. La Maria Gemma Montoro fa anys que es dedica a parlar obertament sobre la seva experiència respecte la salut mental. De fet, ella mateixa ha viscut èpoques de molt patiment a causa dels diagnòstics de salut mental greus dels seus pares.

Durant els mesos de la pandèmia, la Maria-Gemma juntament amb la Maria Viltró, especialitzada en l’àrea de persones nouvingudes, van decidir fundar l’Associació Clauers. Després d’anys d’experiència en el món de les persones sense llar, aquestes dues noies van veure com els seus coneixements podien crear una simbiosi per millorar l’autonomia d’altres persones donant resposta a les necessitats no resoltes: l’acompanyament i el dret a la llar.

Una de les característiques d’aquesta jove associació és el seu caràcter integrador. Amb prou feines un any i mig, disposen de diversos projectes. Per una banda, han creat el projecte Llar d’ajuda mútua, un servei de suport i supervisió integral per a persones amb problemes de salut mental en pisos compartits amb persones nouvingudes. “Són dos perfils diferents, però que funcionen molt bé”, assegura la Maria-Gemma.

Les persones amb problemes de salut mental necessiten suport diari i les persones nouvingudes són persones molt vàlides per fer aquesta tasca. Les persones nouvingudes necessiten estar tres anys en el territori per poder treballar, però mentrestant poden fer formació i voluntariat. Una combinació perfecte. D’aquesta manera, de la necessitat de dues realitats s’ha creat una iniciativa i s’ha generat un benefici mutu. Tot el projecte està supervisat per educadores socials i psicòlogues.

“Ambdós col·lectius vénen de contextos on no hi havia autonomia. Havien de complir horaris”, detalla Montoro. “Alguns nouvinguts han viscut en centres de menors o albergs on a les vuit del matí han de marxar i no poden tornar a entrar fins a les vuit de la tarda”. Amb aquest projecte, el sol fet de “tenir les claus o poder decidir què cuinar és un privilegi que fins ara no tenien. I, per això, el feedback és molt positiu. Al cap i a la fi, fomentar l’autonomia és el més beneficiós per a tothom”.

D’altra banda, també han impulsat el Projecte Dièresi, un acompanyament integral als joves nouvinguts que es troben en una situació de molta vulnerabilitat per la suma del dol migratori i l’exclusió social i laboral que pateixen. L’objectiu consisteix a oferir alternatives per tal de preveure situacions de risc, com ara viure al carrer, ja que són factors que poden derivar al desenvolupament de problemes de salut mental. Aquest  projecte va ser premiat als Premis BarnaJove 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.