Fer passar bou per bèstia grossa”. Això es diu quan una falta de conseqüència afecta la correcta anàlisi d’un tema. Fa anys i panys que Sòcrates va per l’àgora preguntant pel que es dona per descomptat, amb un xic d’impertinència. De què parlem? És una tasca d’aclariment conceptual primmirat. És el fet d’adonar-se d’imprecisions i incoherències, d’idees que no lliguen, o que es fa pensament màgic. Tot i que el terme sostenibilitat sovinteja, ara com ara, no hi ha una definició consensuada. Bo i el “reutilitzar, reciclar, reduir” (afegim-hi “reparar” i “recuperar”), el posicionament ideològic de cadascú mena a distintes sostenibilitats.
“Un capitalisme no gasiu ha de fer possible el creixement sostenible posant a l’abast de tothom molta més energia elèctrica i neta”
Els límits del creixement (Club de Roma, 1972) n’és el tret de sortida: cal canviar el capitalisme perquè no hi ha prou recursos. Acabat l’informe Brundtland, El nostre futur comú (1987), diu que hi ha una sola Terra, però no pas un sol món. Planteja l’Agenda Global pel Canvi, que interrelaciona població, seguretat alimentària, pèrdua d’espècies i recursos genètics, energia, indústria, i assentaments humans. El desenvolupament sostenible s’entén com “el canvi harmònic de l’explotació de recursos, del sentit de les inversions, de l’orientació del desenvolupament tecnològic, i d’institucions, per incrementar la satisfacció de les necessitats i aspiracions humanes d’ara i del futur”. Aquesta és també la visió del Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona (2004).
L’utilitarisme de J. S. Mill i el lema del “màxim de benestar per al màxim de gent” s’adiu ple bé amb la sostenibilitat: tota decisió d’avui inclou les generacions de demà. Però uns igualen progrés i sostenibilitat a decreixement i reequilibri entre els mons, com l’ecoeconomista Giorgio Kallis, o l’antropòleg Jason Hinkel i el seu conegudíssim Less is more (‘menys és més’) de refús del consumisme. Per contra, per al sociòleg i economista de renom mundial Jeremy Rifkin, un capitalisme no gasiu ha de fer possible el creixement sostenible posant a l’abast de tothom molta més energia elèctrica i neta.
