El turisme de masses ha establert un ‘modus vivendi’ per viatjar, però espais com Altaïr són alternatives que busquen allunyar-se’n.
Viatjar és un dret?
Si fos un dret, algú hauria de tenir obligacions i no sembla que sigui així. Avui dia sembla que tot el que desitgem ha de ser un dret.
Per tant, és un luxe?
Per mi no ha estat mai un luxe. Recordo els viatges dels setanta; en aquell moment no sortia ningú i nosaltres, que ho fèiem, t’asseguro que anàvem sense un duro. Però sobretot amb ganes de conèixer, de compartir, de parlar amb gent i de posar-nos a les sabates de l’altre, cosa que no podíem fer aquí.
Llavors, per vostè, que seria?
Per mi, hi ha dos elements diferenciats. El turisme i viatjar. El primer no té gens d’interès per la gent que viu al lloc que visita. En canvi, viatjar és una màquina de fer-se preguntes. Una cosa és el turisme que mou el mercat de consum i una altra de ben diferent és viatjar.
Quins són els trets negatius d’aquest turisme?
Aquest turisme l’únic que fa és vendre i vendre. Quan una cosa és bonica i funciona, sempre hi ha iniciatives comercials que els interessa.
Com hi fan front des d’Altaïr?
Per mi Altaïr és un espai per convidar a pensar el món des del viatge. Sempre hi ha una part de viatgers que entra en aquesta dimensió, però una altra gran part que no, sobretot per l’acceleració que porta tothom pel món on vivim i que afavoreix aquesta actitud.
Quina mena de viatges organitzen?
Per nosaltres, allò important és que qui va de viatge tingui relació amb persones que no tenen res a veure amb el turisme. D’aquesta manera creem un model que els qui el tasten després el troben a faltar perquè descobreixen una forma de viatjar que els deixa més empremta que no pas la que s’ofereix a tot arreu.
Tot i que parla de viatges per teixir ponts, actualment molts llocs que reben viatgers han generat un rebuig cap al turisme per part de la població local.
Dir no és molt fàcil. A mi em sembla més interessant proposar coses alternatives. Preguntar-nos què voldríem que passés quan algú viatja.
La llibreria Altaïr, de la qual n’és fundador, està especialitzada en llibres de viatges. Què ens ensenya la literatura sobre viatjar?
Si abans de visitar un lloc llegeixes literatura autòctona, entendràs com es relaciona la gent, com viu, què els preocupa, i et donarà un marc de referència a l’hora de parlar amb els habitants de la zona. Ara bé, això passa en el moment que hi vas , quan hi poses un context, perquè, sense, no comprens res. Per mi, la literatura pinta paradisos, crea il·lusió i fa moure el cul.
Quins valors definiríem un bon viatger, si això és possible?
De viatgers n’hi ha molts. Cadascú viatja amb el que porta a dins; és com la vida mateixa. Per mi, l’important és pensar que la Terra és un sol país, i esforçar-nos per generar relacions que ens uneixin amb els nostres germans llunyans.
