A casa nostra, sovint l’exercici de viure cada dia s’ha convertit en una disbauxa. Com diu Francesc Torralba en un dels articles d’aquest número, “s’imposa la broma, la comèdia, el joc i la sortida aguda”. És el pa nostre de cada dia, com si cada dia fos Carnestoltes. No està de moda, en canvi, la seriositat, la profunditat, viure amb criteri, provar de viure amb sentit. Aquesta és actualment l’autèntica transgressió, no pas el Carnaval. A això dediquem aquest número del mes de febrer, a reflexionar sobre la necessitat de prendre’s seriosament la vida, de pensar la pròpia existència, de viure amb sentit. Aquest és, de fet, un número que sintetitza perfectament el que pretén aquesta revista: ajudar cadascú a fer un treball personal propi per viure amb plenitud. A aquesta recerca ens ajuden aquest mes firmes de luxe: la psicòloga Mercè Collell, l’actor Joan Pera, el sociòleg Ferran Sáez, el filòsof Francesc Torralba i el crític de televisió Toni de la Torre.
En aquest número acomiadem a Laia Bassaganyas, que des de l’inici de la secció ‘A l’altra cara de la ciència’ ha participat activament del projecte. Gràcies Laia, i a tota la resta per seguir dalt del vaixell.
Pensar la vida
