L’educació sexual dels nens i nenes s’hauria de veure des d’una perspectiva formativa, afectiva i emocional on intervinguin tots els àmbits que envolten els infants. Els elements externs –família, escola, amics, condicions econòmiques, cultura…– juguen un paper primordial en el seu procés maduratiu dels infants. Tots ells configuren i consoliden la seva personalitat.
Ara bé, darrerament, s’ha comprovat que un dels estímuls que determina i condiciona l’educació dels joves és la facilitat d’accedir a les xarxes amb contingut sexual, pornogràfic o de caire agressiu.
En la majoria dels casos, les famílies no saben què consumeixen els seus fills, desconeixen el seu interès pel sexe, i, de fet, encara creuen que són petits. De cop i volta, quan s’adonen que han entrat de ple a les xarxes pornogràfiques, creuen que s’han posat en més d’un embolic i que ja fan tard per redreçar la seva immaduresa. Tanmateix, és normal i es pot solucionar.
Principalment l’adolescència és l’època on els nens i les nenes desplacen la comunicació emocional i social que hi havia amb els pares i mares cap als amics i companys. El grup passa a ser el més important de les seves vides i la confiança fa que es transmetin les troballes que han fet per internet, que passa a ser la motivació principal.
Com a pares, mares o agents educadors, cal saber que la coherència en la informació i l’educació emocional garantirà que els seus fills i filles creixin en un marc de confiança i seguretat que els permeti gestionar amb fermesa la seva pròpia sexualitat.
Per tant, és important pensar amb criteri, com i quan eduquem els fills en la sexualitat i oferir-los la informació necessària per ajudar-los a créixer amb valors. Ara bé, el quid de la qüestió és el com. Com puc parlar de sexe amb els meus fills? Anem a pams.
En primer lloc, és molt important detectar quin és exemple que transmetem com a pares i mares amb el comportament, llenguatge, vocabulari utilitzat… Per parlar de sexe i sexualitat amb eficàcia cal tractar el tema amb naturalitat, explicar les característiques físiques que defineixen el sexe amb un caràcter científic i delicat.
Cal tenir present que el llenguatge clar ajuda a teixir confiança i que la por o la contrarietat poden contrarestar el seu convenciment i, conseqüentment, buscaran la resposta a internet o en els seus companys.
Tot i que a vegades pugui semblar el més sensat, no és recomanable prohibir l’accés a les pantalles, però hem d’estar segurs què és el que els interessa per valorar si aquest contingut els pot lesionar emocionalment i, si cal, limitar-los el temps de consum. En el pitjor dels casos, es podria impedir que hi accedissin. Tanmateix, abans de fer res, és fonamental saber què saben, quins mites, tòpics o malentesos han après per poder donar explicacions concretes.
L’educació preventiva, com és evident, alleugera l’aparició de situacions conflictives. De manera que no s’ha de tenir cap por a abordar qualsevol situació que poguem identificar com a maltractament, abús sexual, discriminació de gènere, homofòbia o altres, que afecti els fills o el seu entorn proper. En aquest sentit, és positiu tractar en comú les informacions morboses de segons quins mitjans i tractar amb cura aquells aspectes que els poden traumatitzar.
I per als educadors i psicòlegs que tractem la temàtica de les relacions sexuals dels joves, és molt important explicar-los que és clau vincular aquestes relacions amb les relacions afectives i d’amor. Quan hi ha afecte, hi ha respecte i no hi caben les males formes.
És evident que no sempre podrem evitar que entrin en contacte amb persones que els proporcionin informació poc recomanable i que la curiositat els venci, però la responsabilitat dels pares és preparar-los per a aquests moments. L’ educació comença des del primer moment. Si esperem a l’adolescència, fem tard. L’educació en valors s’ha d’impartir des del començament, des de les normes bàsiques de conducta, els bons hàbits, la comunicació, l’ afectivitat, el respecte, l’esforç i, també, la sexualitat.
Montse Domènech és llicenciada en Pedagogia i Psicologia infantil per la Universitat de Barcelona
