Els pallassos mai no han tingut fronteres i quan les han trobat s’han dedicat a desfer-les. Fa més de 25 anys que va sorgir a Catalunya una organització no governamental del tot original, única i pionera al món, que va vincular ambdós conceptes: pallassos i fronteres. Pallassos sense Fronteres té seu a quinze països del món i des de casa nostra organitza espectacles còmics plens de sensibilitat i humanitat en zones de conflicte, violència i injustícia. La finalitat fonamental és tan senzilla com valuosa: aportar vida on hi ha mort, esperança on hi ha patiment, i alegria on hi ha tristor.
Tot va començar, com en tants grans projectes que es fan imprescindibles, quan un expert, uns presumptes ignorants i una experiència gairebé casual, van coincidir en la mateixa lucidesa. I així fou com el gran expert català en estudis de pau i conflictes, Vicenç Fisas, va suggerir en vàries ocasions al gran pallasso català, Tortell Poltrona, la idoneïtat de què els clowns visitessin, més que no pas ell (especialista en processos de pau, gestió de conflictes i construcció de pau), els camps de refugiats. En segon lloc, l’any 1992 alumnes de l’Escola Projecte de Barcelona, en el marc d’unes jornades de pau, van proposar espontàniament a la companyia del pallasso català fer una estada en un camp de refugiats de l’antiga Iugoslàvia, davant l’inici d’una guerra que fou cruenta i va fer tornar el genocidi i la neteja ètnica al continent europeu.
I així va ser quan dos coneguts pallassos, i parella en la vida real, Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Montserrat Trias (Senyoreta Titat), al capdavant de la Companyia Circ Cric, van decidir acollir la proposta i fer realitat una experiència que els va portar a crear Pallassos sense Fronteres.
Avui, tota la família Mateu-Trias treballa bolcada en el món del clown, la protecció i difusió de les arts del circ a Catalunya i la vocació solidària i humanitària d’aquest art. Pallassos sense Fronteres col·labora amb multitud de companyies i pallassos voluntaris que recorren el món repartint somriures, alegria i esperança, i bocins de vida en indrets profundament trencats per la violència i la destrucció. Com sempre, reben molt més del que pensaven donar. I, com sempre també, la vida no és res si no hi ha estima i esperança. O, si més no, alegria.
