Oriol Ponsatí-Murlà: “El suïcidi és la garantia última de la nostra llibertat”

 

Cinc-centes quaranta quatre persones es van suïcidar el 2013 a Catalunya, el doble de les morts per accident de trànsit. Del suïcidi, però, se’n parla poc. El fet, però, que fos Andreas Lubitz, el copilot de la companyia Germanwings, qui decidís estavellar expressament l’aparell als Alps provocant cent cinquanta morts ha tornat a reobrir el debat respecte aquest tema.

A diferència de la societat en general, però, el suïcidi sí ha estat un tema recurrent entre els grans filòsofs; n’han parlat Plató, Aristòtil, Ciceró, Kant o Marx, entre molts altres. “El suïcidi és una qüestió que ens preocupa perquè ens afecta a tots. A més, les morts violentes sempre ens provoquen més preguntes i els filòsofs no en viuen al marge”, ha explicat al programa Valors a l’alça el filòsof Oriol Ponsatí-Murlà, que acaba de publicar el llibre O no ser (Ed. Ela Geminada), un recull de textos filosòfics sobre el suïcidi.

I és que, segons ha apuntat aquest professor de la Universitat de Girona, el suïcidi te un gran interès filosòfic perquè “qualsevol possibilitat de pensar i ordenar la nostra vida ha de pressuposar una norma suprema que es el fet que tots decidim viure”, és a dir, com ja apuntava Albert Camus, “abans de posar-nos a pensar sobre qualsevol ordenació moral sobre el suïcidi ens hem de respondre abans la pregunta si realment val la pena viure”.

A més, Ponsatí-Murlà ha qualificat el suïcidi com “la garantia última de la nostra llibertat”. “Ningú pot triar com ni quan ve al món. Néixer no és un acte lliure, però sí que podem triar quan i com podem posar fi a la nostra vida. En aquest sentit el suïcidi es pot considerar una mena de comodí, ja que l’home potser no pot controlar moltes coses de la seva vida, però aquesta sí”, ha argumentat el filòsof.

I, en aquesta línia l’autor de O no ser ha declarat que “en alguns casos de suïcidi la societat hauria de reaccionar per evitar-lo” ja que si “el suïcidi és la garantia última de la nostra llibertat en el món ens hem d’assegurar que es fa en plena consciència”. I, per exemple, una persona que es treu la vida afectada per un trastorn mental no disposa de plena llibertat.

Finalment, en aquest mateix espai, el filòsof ha mostrat certa preocupació perquè el suïcidi només s’analitzi habitualment des de la perspectiva de la salut mental. “Un home ha de tenir la llibertat de suïcidar-se sense la necessitat de ser etiquetat de malalt mental”, ha sentenciat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *