Actualment la meitat de la humanitat viu en ciutats, malgrat aquestes només ocupen un 3 per cent de la Terra. Aquesta concentració pot esdevenir un niu de problemes – contaminació, violència, atur, habitatge, etc. -, però, Oriol Nel·lo, geògraf especialista en estudis urbans i professor de geografia urbana a la UAB, defensa aquestes estructures.
“Les ciutats són representades com la suma de tots els mals, però es tracte de l’artefacte més complex que l’home ha acabat construint i, de fet, pot esdevenir tant un espai de problemes com d’oportunitats”, afirma.
És tal la defensa de l’espai urbà que fa Nel·lo que no dubte en assegurar que “la Catalunya rural ha deixat d’existir” perquè “les àrees rurals del país són avui grans espais de serveis”. I encara afegeix: “Les grans diferències actuals no són entre l’àrea rural i la urbana, sinó dins les pròpies zones urbanes”.
Però si un element ha caracteritzat les ciutats els darrers anys, especialment en el sud d’Europa, ha estat l’auge de diversos moviments urbans contemporanis que han plantejat alternatives ambientals, econòmiques i socials a les noves situacions precàries que ha provocat la crisi econòmica.
“Uns moviments urbans que s’han convertit en veritables constructors de ciutat, especialment durant la crisi, quan l’administració ha retrocedit”, segons explica Nel·lo, que acaba de publicar el llibre ‘La ciudad en movimiento. Crisi social y respuesta ciudadana’ (Diaz&Pons), obra centrada en aquest tema.
“Moviments urbans que fins ara havien vist les institucions com una fortalesa enemiga” però “ara les consideren un camp de batalla en les quals poder prendre posició per transformar la societat” i, de fet, ja han començat a fer-ho. El cas de l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcaldessa Ada Colau, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ha estat el més significatiu a Catalunya. – REDACCIÓ.
Escolta l’entrevista sencera a:
