Objectiu: reduir el dolor del món

A L’utilitarisme, John Stuart Mill proposa que les nostres accions han de maximitzar la felicitat (entesa com a plaer i absència de dolor) i minimitzar la infelicitat (entesa com a dolor i absència de plaer).

A la columna “L’hedonisme i la màquina de les experiències” ens preguntàvem si podem identificar el bé amb el plaer tal i com fa Mill. Valoràvem l’experiment mental de Robert Nozick, que serveix com a contraargument a la tesi de Mill, i no arribàvem a cap resposta definitiva.

És difícil de definir, el bé. Potser és allò que deia Aristòtil a l’Ètica nicomaquea: tots volem ser feliços, però no ens posem d’acord en què és la felicitat. Així doncs, si no tenim una concepció clara del bé i de la felicitat, com podem continuar fent l’ètica? Com podem continuar pensant quines accions són bones o què hem de fer per ser feliços?

A la mateixa obra, John Stuart Mill planteja que, fins i tot si la felicitat fos irrealitzable, la seva ètica encara ens proposaria una cosa molt important: que les nostres accions minimitzin la infelicitat, és a dir que minimitzin el dolor.

En relació a això, al seu llibre The Moral Landscape, Sam Harris ens demana que imaginem un univers on cada criatura conscient patís tant com fos possible durant tant temps com fos possible. Imaginem-nos-ho: seria, en paraules de l’autor, “la pitjor misèria possible per a tots”. Harris valora que aquesta situació és clarament dolenta i que, per tant, les nostres accions ens n’han d’allunyar tan com sigui possible.

Tal i com vam veure a la columna “El Mal és més fàcil de conèixer que el Bé”, Hans Jonas defensa que “és més fàcil de conèixer el malum que el bonum”. Tots sabem què és el que no volem molt abans de descobrir què volem.

Potser la implicació pràctica de tot això és que, mentre reflexionem sobre temes tan importants i difícils com el bé, la felicitat o el plaer, no hem d’oblidar la urgent tasca de reduir el dolor del món. Com diria Jonas, aquesta no és l’única tasca de l’ètica, però sí que ens indica un primer pas extraordinàriament útil i important que hem d’aprofitar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.