El 29 d’octubre de 2024, el Palau de Justícia de Catarroja, situat a uns escassos 300 metres del tristament cèlebre barranc del Poio, va quedar arrasat per la dana. Aquell dia, la jutge Núria Ruiz Tobarra va anar a treballar com cada dia, però va tenir la sort que el seu horari s’acabava a les tres del migdia i va poder marxar a casa abans que hi arribés el temporal.
L’endemà, enmig del xoc per una de les pitjors catàstrofes naturals de la història del País Valencià, Ruiz Tobarra va obrir diligències prèvies. “En aquest jutjat s’ha rebut la notícia de l’existència d’un gran nombre de morts, en la seua gran majoria no identificats, a conseqüència de les greus inundacions”, va escriure en el que ara és el primer full d’un sumari que, un any després, ja té 35 volums i milers de pàgines.
Al llarg d’aquest any, Ruiz Tobarra s’ha dedicat a anar desmuntant, amb paciència i constància, les teories de la conspiració, fake news i fantasies que circulaven sobre el que va passar el 29 d’octubre. Això li ha costat atacs personals, invasions de la intimitat i difamacions masclistes, com que era el seu marit qui portava la instrucció del cas.
Reconeguda per tothom com una jutge meticulosa, discreta i rigorosa, els familiars de les víctimes n’elogien l’empatia que ha tingut durant les declaracions: sovint s’ha emocionat escoltant el testimoni d’aquell dia fatídic.
Ha passat més d’un any, però la dana encara és una ferida oberta. Probablement el mèrit més gran de la jutgessa de Catarroja ha estat que, durant aquest temps, no s’ha dedicat a posar sal a la ferida, com tants altres, sinó a intentar curar-la.
Núria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja
