Notícies falses científiques

Una de les conseqüències de l’aparició de la covid-19 ha estat la proliferació de notícies falses al voltant de la pandèmia. Això no ens hauria de venir de nou. Ja va passar fa anys quan va aparèixer la Sida o, buscant un exemple més llunyà en el temps, durant la pandèmia de grip de l’any 1918 (coneguda com a grip espanyola).

El professor Alexandre López-Borrull acaba de publicar un llibre que recull falses notícies (actuals o de fa temps) que posen en qüestió la ciència (Bulos científicos. De la tierra plana al coronavirus, publicat per l’editorial Oberon). En el llibre es fa un recorregut per diversos avenços científics que han estat víctimes de boles: l’home a la Lluna, el terraplanisme (sí, encara hi ha qui creu que la Terra és plana!), la teoria de l’evolució de les espècies, el canvi climàtic, les vacunes… i, també, el coronavirus.

Perquè quan parlem de la covid-19 en el fons també estem parlant d’avenços científics: d’una malaltia que fa un any no es coneixia, la ciència cada dia en té més coneixements i és la ciència la que ens permetrà superar-la, tal com ha passat amb altres virus.

López-Borrull explica que el seu llibre vol ser divulgatiu. I vol ser empàtic per intentar entendre perquè sovint sembla més fàcil no creure la informació oficial, allò que diu la ciència. Vol comprendre perquè hi ha gent que viu en una mena de món paral·lel que els permet acostar-se a una bola quasi com si fos un acte de fe, «com una forma de viure alternativa a una societat en la que no es comparteixen valors». Buscar la simplicitat en època de complexitat: aquest és l’encert del discurs terraplanista! Una realitat complicada com la que estem vivint (existeix una realitat «simple»?) seria molt més fàcil d’entendre si penséssim que, en realitat, sempre som enganyats. Dit d’una altra manera: ens costa comprendre que en un món de progrés científic existeixin injustícies i no tot sigui possible. I això pot explicar que s’escampin les mentides científiques.

Comparteixo fins a cert punt l’empatia i els esforços de comprensió que el professor López-Borrull fa cap als «negacionistes» de la ciència. I dic «fins a cert punt» perquè, de fet, penso que hauríem de ser molt més bel·ligerants amb les mentides i, en el cas particular que ens ocupa, amb les boles científiques.

No es tracta de dir que la ciència és infal·lible (aquesta, de fet, seria una afirmació poc científica!), ni tampoc d’explicar-la com si fos una religió (el que diu la ciència no «va a missa»: sempre pot ser qüestionat per la pròpia ciència), ni acceptar els avenços científics sense tenir en consideració les implicacions ètiques o socials que puguin tenir.

Del que es tracta és de valorar la ciència. I de valorar-la com un patrimoni construït al llarg de segles d’història i gràcies als esforços de milers de persones. Menystenir la ciència no només no és gaire intel·ligent: és com llençar aliments en un món on hi ha gent que passa gana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.