Poder parir a casa ha de ser un exercici d’autonomia de les dones? No fa gaire llegíem una tràgica notícia: un nadó mort a Vigo al domicili de la mare degut a complicacions durant el part. Segons diferents mitjans de comunicació aquesta mare havia tingut un control mèdic normal de l’embaràs i havia consultat diferents professionals que li havien recomanat un part a l’hospital ja que el bebè no estava col·locat correctament. Malgrat els consells, però, la dona –mare d’una altra criatura– havia mantingut el seu desig de tenir un part el més natural possible i s’havia quedat a casa.
Durant el part la família va sol·licitar assistència mèdica a través del 061, que va mobilitzar una ambulància assistencial i una altra de medicalitzada. La mare va ser traslladada al centre hospitalari més proper. Segons expliquen els diferents mitjans, els sanitaris de l’ambulància, quan van arribar al domicili, no hi van trobar cap professional mèdic o infermer.
El Jutjat número 5 de Vigo investiga el cas, però, ja es comencem a sentir veus tant a favor com en contra que les dones puguin decidir on tenir els fills. De fet, fins i tot dins dels diferents estaments mèdics hi ha opinions contràries. Moltes llevadores formades acompanyen parts a casa i expliquen processos segurs on només un tant per cent molt petit d’embarassades necessiten atenció mèdica urgent. Però altres professionals sanitaris recorden els riscos dels parts a casa i els plantegen en ple segle XXI com una manca de seny si tenim en compte tots els avenços mèdics que permeten un millor acompanyament.
Encara que les dades sobre aquest cas podrien ser esbiaixades, el debat va més enllà, ja que no solament corren perill les mares adultes sinó també els nadons, que poden arribar a morir. Per tant, s’hauria de prohibir i castigar les dones que decideixin parir a casa? O, pel contrari, com a signe de respecte, s’hauria de fer tot el possible per acompanyar les dones que prenen aquesta decisió incloent el part domiciliari a la cartera de serveis sanitaris? Quina responsabilitat tenen els pares del nadó de Vigo? És ètic que se’ls demani responsabilitats legals quan no hi hagut una prohibició expressa?
D’una banda es pot defensar que la dona tenia tot el dret a decidir on portar a terme el part però, davant el fet de no comptar amb cap professional sanitari d’acompanyament, va posar en perill la vida del bebè i, per tant, n’és responsable. Però, d’altra banda, és lògic pensar que els infants també moren als hospitals i, en aquests casos, no se’n fa responsable als professionals o als centres.
No tots els països fan front de la mateixa manera a la possibilitat de tenir els nadons al domicili particular i són molts els que ja han legislat per tal de permetre les dones la lliure elecció.
No tots els països fan front de la mateixa manera a la possibilitat de tenir els nadons al domicili particular i són molts els que ja han legislat per tal de permetre les dones la lliure elecció. Aquest és el cas d’Holanda, on el part a casa es troba contemplat a la cartera de serveis sanitaris: quan les mares es queden a casa per parir es preveu un transport d’emergència a la porta per si cal traslladar-la a l’hospital, amb el qual hi ha una coordinació continuada. Les dades de parts en aquest país mostren que no hi ha diferències de risc entre el part a casa i l’hospitalari.
Què us sembla? S’haurien de permetre els parts a casa? S’hauria de treballar amb l’objectiu que les dones puguin tenir a l’abast qualsevol de les opcions possibles per respectar al màxim el seu procés de part?
