Un dels llegats més controvertits d’Emmanuel Kant és, probablement, la seva frase “atreveix-te a pensar”. Ara que es compleixen tres-cents anys del seu naixement, Norbert Bilbeny, filòsof, escriptor, pintor i professor emèrit d’ètica a la Universitat de Barcelona, ha publicat recentment el llibre El torbellino Kant (Ariel).
Ja fa temps que segueix Kant, però què és el que més el fascina d’aquest filòsof?
Crec que la coherència. Ell mateix ho va dir: la coherència és la virtut exigible a un pensador.
Per tant, la coherència és el que l’ha fet escriure aquest nou llibre?
El que més m’impacta és la coherència, però el que més m’interessa és la seva actitud moral: una actitud de rigor, d’exigència, de respecte a la dignitat humana, als valors de la humanitat. És un autor humanista.
Què fa que Kant sigui un remolí, com diu vostè al títol del llibre?
Que no és un revolucionari. Un lector de Kant es pot fer revolucionari llegint alguna de les seves obres, com la famosa Crítica de la raó pràctica, però Kant no és un revolucionari, no és el seu tarannà, no és el seu missatge. Sí que és un revoltós, un remolí dins de la història de la filosofia, per la seva innovació tant teòrica com pràctica pel que fa a la religió, la moral i la política i per la seva actitud inconformista, de no tancar-se en els límits del patriotisme, ni del localisme cultural i polític. Ell era un cosmopolita, és dels primers pensadors que defensa un món unit com una federació de nacionalitats, perquè l’interès màxim és la pau i això s’aconsegueix amb una entesa entre totes les nacions. Davant de problemes comuns, solucions comunes.
Quan parla del llegat de Kant, parla de raó però també de dignitat. Com entén Kant aquesta dignitat?
Per Kant, la dignitat correspon a tot ésser capaç de raonar. Tot ésser que raona, que és capaç de fixar-se unes metes, de participar amb altres éssers que raonen amb les mateixes metes o amb unes altres, i d’atorgar-se finalitats de vida, és per a Kant portador de dignitat.
Fins a quin punt, conceptes com la dignitat, la llibertat o els drets humans, s’han banalitzat avui en dia?
Ho sembla, sí, determinats usos ideològics, polítics, populars ho han banalitzat. Però per damunt de la banalització, del llenguatge estereotipat que fem servir per parlar de dignitat, dels drets, de les llibertats, de la democràcia, em quedo que estem fent possible un món més democràtic, un món més adherit a la defensa dels drets humans i la dignitat humana, tot i estar en un moment de retrocés. Si ho mirem globalment des de l’època de Kant fins ara, la conclusió és que estem en un món més respectuós amb els drets humans, amb menys tortura, menys despotisme, menys explotació de la dona, menys colonialisme.
Som en un context clarament diferent, però, ara que s’acosten les eleccions europees, davant l’auge del populisme i dels discursos que apel·len a les emocions que es practiquen en la política actual, que creu que opinaria Kant?
Diria el que diu en tota la seva obra: reaccioneu pensant. No estigueu tot el dia mirant la pantalla, aixequeu el cap, mireu els estels, llegiu, converseu, jugueu, estimeu, feu l’amor, sigueu actius, escriviu, feu política. Com diu en el seu article “Què vol dir il·lustració”: atreviu-vos a pensar. La meva recomanació ara que venen les eleccions europees és que penseu i considereu quin és el vot raonable, perquè hi ha guerres entremig, hi ha perspectives europees preocupants i individualismes impresentables, davant d’això, penseu.
És una recomanació aparentment simple, però ens costa pensar? Ens fa por?
Sí, penseu que a vegades castiguem els nens enviant-los al racó de pensar, és inaudit. Pensar és un càstig. És com una metàfora del nostre temps. És clar que ens costa pensar, perquè pensar suposa el risc d’assumir les responsabilitats pròpies, de sentir-se insegur en alguns aspectes, però també et dona l’avantatge d’anar més guiat per la vida, tenir més confiança amb un mateix i amb els altres, de tenir els horitzons oberts i no ser pessimistes pensant que tot va malament. Pensar és introduir un optimisme intel·ligent en la nostra persona i en la societat. Els que han obert camí en la ciència, en la política, han estat els optimistes.
El fet de pensar com a tal sovint també implica ser crític. Som una societat crítica?
No som una societat crítica, cada vegada som menys crítics i em preocupa molt. Al llarg de la història, els joves sempre han estat crítics, sempre ha existit l’inconformisme juvenil, que suposa posar-ho tot cap per avall, ser revoltosos, no acceptar les coses que venen donades. Tot això és molt sa. Qui de jove no ha anat a la contra, en el sentit de ser crític, de ser rebel, de ser inconformista, què n’hem d’esperar quan sigui més gran? Un món esmorteït, conservador, acrític. Malauradament, en l’actualitat hi ha alguns joves que s’han tornat més conformistes.
I en l’àmbit de la política, s’ha deixat de ser crític?
Amb aquest reaccionarisme polític que ara tenim, els idearis ja gairebé no importen. Els programes polítics ja són com un fòssil del passat. El programa polític, la ideologia, on ha quedat això? Estem ara en un temps d’emotivitat, en un temps de pobresa expressiva, en un temps d’esquematismes. Els partits polítics són els colors, ja no són noms que defineixin una ideologia. Hi ha una manca de formació civicopolítica i el que més em decep és que es doni entre la població jove, que el jovent es torni conformista.
Per acabar, quins són els valors que promovia Kant i que potser hem perdut o no tenim tan presents?
Fonamentalment, el valor de la llibertat. És un filòsof racionalista, certament, però no és una raó tècnica, calculista, és una raó que està al servei de la llibertat i la manera de guiar aquesta llibertat és la responsabilitat, és a dir, és l’ús de la raó en el coneixement de les coses, en la relació amb els altres i en la conducta moral.
