Resiliència

Noe Gaya, un camí de superació

Mònica Terribas, Noe Gaya i Dolors Creus en la presentació d' "El camí de la papallona"

Mònica Terribas, Noe Gaya i Dolors Creus en la presentació d’ “El camí de la papallona”

La nit del 27 de maig de 2000 va ser tràgica per dos joves de l’Espluga de Francolí. La Noe i en Marc van sortir de casa com qualsevol altre dissabte, sense saber que un greu accident els canviaria la vida per sempre, a ells i a les seves famílies. La Noe Gaya va patir fortes lesions, quedant amb mobilitat reduïda i el Marc no se’n va sortir.

Quinze anys després d’aquells fets, la Noe acaba de publicar el llibre “El camí de la papallona” (Stendhal), en el qual explica en primera persona la seva història, tot un exemple de superació i un cant a la vida. La Noe, que es comunica a través d’una tablet, assegura: “Si hagués de triar entre la Noe de fa uns anys enrere i la d’ara, triaria la Noe d’ara”, ja que segons ella una un fet d’aquest tipus li ha donat una altra perspectiva de la vida.

La seva mare, la Dolors Creus, que l’acompanya en tot moment, no és de la mateixa opinió, però ha descobert en la Noe actual un gran exemple a seguir: “Jo voldria la Noe d’abans, perquè ara ella té moltes limitacions físiques. Però sí s’ha decidit a fer aquest llibre ha estat precisament per a totes aquelles persones que malgrat tenir-ho tot encara no són felices. I jo em pregunto: com és possible?”.

Una de les coses més admirables que la Noe sempre ha tingut ha estat la seva actitud positiva. Ella mateixa explica que és aquesta il·lusió per la vida l’element que ha volgut transmetre en aquest llibre: “A mi m’ha servit tenir una actitud positiva i d’ànim davant dels molts cops que he rebut. I sempre he tirat endavant. Me n’he sortit dels reptes que m’he proposat. Per això un dels meus desitjos és que el meu llibre serveixi per despertar el cor de moltes persones”.

El títol del llibre no és en va, aquesta jove de l’Espluga de Francolí també lidera un altre projecte: les pedres de la felicitat. “Un infermer de l’Institut Guttmann li va proposar pintar pedres i des d’aleshores hi dibuixem una papallona”, explica la mare, qui l’ajuda en aquesta tasca.

És tracta d’una iniciativa que es basada estrictament en l’amistat. Muntanyencs d’arreu del país com Kilian Jornet o molts d’altres quan surten de viatge porten a diferents llocs del món les pedres de la Noe i així deixen els seus valors de superació on ella potser mai podrà arribar. Fins i tot, actualment, a través d’un dispositiu mòbil es pot saber on estan escampades totes les pedres.

Escolta l’entrevista a la Dolors Creus, mare de Noe Gaya:

Un comentari a l'entrada: Noe Gaya, un camí de superació

  1. Gloria García diu:

    Carta para Noe Gaya.

    Hola Noe
    Em presentaré. No sé si t’acordaràs de mi. Soc Gloria Garcia i vaig ser professora teva quan estudiaves a l Institut Vidal i Barraquer. Et donava la assignatura de Tècniques d’Expressió Gráficas.
    Vaig saber que havies tingut l’accident i poc a poc m’anava assabentant, per alguna companya teva, com ho anaves superant, fins que va arribar un moment que ja no hi havia ningú que em pogués dir res. L’últim que vaig saber va ser que per raons del teu procés havies anat a viure a Barcelona.
    Ara, fa uns dies, em vaig trobar amb companyes teves i (Lidia, Encarna, Blanca) i em van dir que havies escrit un llibre comptant les teves experiències. Doncs bé, el vaig buscar i ja l’he llegit i per axó t’escric aquestes línies. (Per cert no sé si t’arribaran perquè he buscat la adressa en Internet).
    Et vull felicitar per varies coses i no sé quina ha de ser la primera.
    Començaré per el llibre que m’ha agradat mol. Descrius molt bé tot el que has tingut de passar de forma positiva i dones molta força a qualsevol persona que tingui que superar algun problema. És optimista i demostres com es poden superar els problemes por molt difícils que sembli. És un llibre que he comentat amb amics i amigues i que recomanaré a les persones que no estan contentes amb la vida que porten o bé que es queixin de coses sense importància. Per això et felicito
    M’ha fet molta gracia que et recordis de nosaltres (Capítol 11) i que anomenis els moments que vas passar al Vidal i Barraquer.
    També et vull felicitar molt especialment per com vas superant tots els problemes que se’t van presentant i com veus la part positiva i valores molt els bons moments que tens. També felicitar a la teva mare i la teva família perquè també per a ells han degut ser anys difícils.
    Bé Noe no sabia si escriure’t però he pensat que com tu dius s’han de valorar les coses bones i no podia deixar passar sense felicitar-te per el teu coratge i valentia.
    Ets un exemple per a molts.
    Una abraçada molt especial.

    Glòria García
    ggarciad@xtec.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *