La memòria és la força irreductible que ens fa reconèixer el passat i viure dignament el present. La lluita és contra l’oblit, aquesta tela fosca que no ens permet caminar cap el futur. Avui, l’Estat espanyol es manté impassible davant un dels episodis més obscurs de la història del país. Després de 80 anys, cap de les institucions estatals ha reconegut els 3.358 executats i els 78.660 represaliats pel règim franquista a Catalunya des de 1936, situant a Espanya a la cua dels països amb una intenció nul·la de reparar la memòria de les víctimes. La majoria d’execucions es van produir durant la II Guerra Mundial on la Falange dominava el poder. Encara avui, es conserven símbols franquistes arreu de l’Estat i es segueixen mantenint monuments amb diner públic com el Valle de los Caídos, monòlit erigit en record a Francisco Franco i construït per presoners republicans de la Guerra Civil Espanyola entre els anys 1940 i 1958.
Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que donarà suport a una querella ciutadana del jutjat número 1 de Buenos Aires per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista que porta investigant-se a l’Argentina des de 2010, una querella oberta a tothom que vulgui afegir-s’hi a través d’uns formularis disponibles a les oficines d’atenció ciutadana (OAC). Amb aquest precedent, Argentina, colpejada també per una dictadura militar entre 1976 i 1983, s’erigeix com l’escut protector davant l’oblit que perpetua l’Estat espanyol i representa un dels referents més importants en el terreny de la memòria històrica a tot el món.
Argentina: el nostre mirall
“La censura de premsa, la persecució a intel·lectuals, la destrucció de casa meva a el Tigre, l’assassinat d’amics estimats i la pèrdua d’una filla que va morir combatent, són alguns dels fets que m’obliguen a aquesta forma d’expressió clandestina després d’haver opinat lliurement com a escriptor i periodista durant gairebé trenta anys “.
Aquestes són les primeres paraules de la Carta Oberta a la Junta Militar que va escriure el periodista i escriptor argentí Rodolfo Walsh en el primer any de la dictadura argentina. L’endemà de la seva publicaciço el van matar i el seu cos va desaparèixer.
L’Espai Memòria i Drets Humans (ESMA) és un dels monuments dedicats a l’homenatge a les víctimes i la condemna als crims de terrorisme d’Estat que avui es pot visitar a Buenos Aires. Antiga Escola de Mecànica de l’Armada, va ser durant la dictadura uns dels centres clandestins de detenció, tortura i extermini més importants del país, que tenia com a objectiu eliminar la resistència política. Es calcula que van torturar i exterminar al voltant de 5000 persones, la majoria romanen actualment desaparegudes.
Els argentins han trobat en l’ESMA un espai indispensable per encarar el procés de Veritat i Justícia que demanen els familiars de les víctimes i els fills desapareguts: Abuelas de la Plaza de Mayo, Madres de la Plaza de Mayo-Líniea fundadora i H.I.J.O.S. En aquest lloc que representa l’horror, sents la tristesa i la ràbia de saber com la humanitat pot arribar a nivells de crueltat impensables per tenir el control del poder, sents el dolor i la impunitat que es va viure en aquella època. Però d’altra banda, tota la feina de recuperació de la memòria i de lluita per la justícia t’omple de força i esperança, ja que fa falta la veritat per recordar i evitar que un episodi tan atroç com el que va viure l’Argentina torni a ocórrer.
Gràcies a la voluntat política i la lluita ciutadana per reparar els crims d’un règim dictatorial a l’Argentina, es succeixen casos de retrobament de nens robats durant els anys setanta. El passat mes de novembre l’organització Abuelas de Plaza de Mayo va confirmar el retrobament del seu “nét 119”. Es tracta d’un dels pocs casos de nens robats on la mare segueix viva.
El mocador lligat al capdavant de totes les mares i àvies, que es concentren periòdicament a la Plaça de Mayo de Buenos Aires, s’ha alçat com a símbol de lluita i exemple per a tants altres processos de crims de lesa humanitat que, tot i el pas dels anys, segueixen latents com el cas de les víctimes del franquisme durant la Guerra Civil espanyola. Avui honrem la Memòria.
Clara Romaguera i Arpad Pou són els promotors del col·lectiu Termitas y Elefantes
