“No hem de tenir por a la presencialitat si està ben administrada”

Francesc Garcia Cuyàs, adjunt a la Direcció Mèdica i director de Transformació Digital de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, afirma que un cop passat el moment àlgid de la pandèmia és moment de reflexionar.

Abans de la pandèmia de coronavirus a Catalunya es feien dues mil consultes telemàtiques diàries; ara n’hi ha una mitjana de quaranta mil cada dia (unes 140.000 setmanals). Això és positiu perquè s’ha solucionat una deficiència o cal reconduir aquesta xifra?

La covid ens va obligar a fer un replantejament molt ràpid de com havíem d’actuar davant d’una situació complexa. Estàvem tots confinats a casa, però no podíem deixar de banda l’atenció sanitària. I, en aquell moment, amb bona voluntat, cada organització va prendre decisions per poder reprendre l’atenció sanitària de forma no presencial. La majoria de consultes les van fer a través del telèfon i a través de mitjans que generaven més confiança, com és la videoconferència. La idea era no deixar el ciutadà sense atenció. Ara bé, un cop el moment més àlgid de la pandèmia ja ha passat, és hora de seure i avaluar la situació: preguntar el pacient, però també al professional, quina ha estat l’experiència i reflexionar cap a on hem d’anar.

A  l’Hospital Sant Joan de Déu  de Barcelona ja heu fet aquesta reflexió. Quina ha estat la primera conclusió?

La conclusió ha estat que hem de definir el veritable model d’atenció virtual, perquè hem aplicat aquest sistema sense model. Els darrers mesos tots hem fet el que hem pogut, sense metodologia i, sobretot, sense cap indicació. Cal definir en quin model de pacients, en quins procediments i en quins moments de l’atenció sanitària és perfecte l’ús de la virtualització i en quins moments la presencialitat és clau. Hem de definir unes indicacions. Si fem un símil amb els medicaments, de vegades podem prescriure virtualització i en altres no.

En quines accions o serveis, la virtualitat és molt positiva i pot millorar la sanitat?

A diferència de la primera visita, que millor que sigui presencial, la virtualitat, per exemple, és molt important per fer el seguiment de diferents patologies; especialment en el cas dels pacients que viuen lluny d’algun centre sanitari o que han de mobilitzar moltes persones per anar a l’hospital. La virtualitat també és útil per fer un triatge de pacients programats i identificar els urgents. Hi ha persones que venen a urgències i fan hores de cua quan el seu mal es podria haver resolt a través d’una consulta virtual. A més, la virtualitat també ens permet minimitzar les deficiències de personal. Per exemple, a Catalunya hi ha manca de pediatres. Nosaltres no podem deixar els nostres professionals, però podem virtualitzar la seva consulta. 

On no arriba l’home, el metge, hi arriba la màquina…

Això mateix. A l’Hospital de Berga, per exemple, s’han posat en marxa un sistema de consulta mèdica a distància pioner a Espanya que, amb l’ajuda d’un robot, permet els pediatres de l’Hospital de Sant Joan de Déu visitar als infants atesos d’urgència o que neixen en aquest centre, com si estiguessin a la mateixa consulta. D’aquesta manera humanitzem la consulta, guanyem amb confiança, perquè els pares veuen un altre especialista, i ens estalviem diversos trasllats de pacients cap a Barcelona. Finalment, la virtualització també és molt interessant en el camp de la dermatologia i també quan es tracta de malalties minoritàries, de les quals els experts són molt pocs. En qualsevol dels casos, però, és quan ja s’ha establert un llaç de confiança amb el pacient o la família que es pot començar a encaminar la virtualitat.

Hi ha professionals sanitaris que asseguren que alguns serveis mai es podran oferir a través d’una pantalla, per exemple, les cures pal·liatives perquè requereixen els valors que comporta la presencialitat. Vostè ara ha fet servir el terme ‘humanitzar’. Podem humanitzar a través d’un plasma?

He buscat el terme ‘humanització’. El diccionari defineix aquest terme com “procés mitjançant el qual una cosa està dotada de qualitats humanes”. En aquest sentit, la introducció d’entorns tecnològics que siguin poc invasius i que aportin valor al pacient i a la seva família també és humanitzar. En el cas de les cures pal·liatives, per exemple, tenim un projecte d’atenció domiciliària pediàtrica. I, en aquest cas, la tecnologia ens permet donar un entorn de confiança a les famílies que saben que només prement un botó sempre tenen algú de Sant Joan de Déu a la seva disposició.

Hem parlat molt dels avantatges, però la virtualitat també deu tenir coses negatives, no?

Sí, òbviament. Als metges, la possibilitat de veure les coses de prop ens ajuda a fer un millor diagnòstic. El fet de no tenir el pacient davant tampoc ens permet captar l’entorn, un altre factor important. Un gest tan simple com tocar la mà al pacient, i notar si té la pell freda o calenta, també és suficient per demostrar voluntat d’acompanyament. I, finalment, la pròpia tecnologia també és un altre desavantatge que a poc a poc hem d’anar superant. En aquest sentit, nosaltres som un hospital especial, perquè els nostres pares i mares són joves i  la majoria són natius digitals, però a la majoria d’hospitals l’aplicació de la tecnologia també és un entrebanc i necessita temps. La tecnologia ha de ser sempre un canal que afavoreixi el pacient i no que entorpeixi o bloquegi la comunicació. Cal seleccionar molt bé a qui li ofereixes, com i a quin moment.

La virtualitat fa la sanitat menys o més universal? Per motius d’edat o de recursos allunya persones del sistema?

Hem de fugir dels extrems. Ni tot virtual ni tot analògic. Hem de buscar consensos continuats amb les famílies i amb els pacients perquè l’atenció sigui còmode per a tothom. La pandèmia ens ha obligat a fer una cosa perquè no teníem més remei, però ara hem de corregir-ho i buscar l’equilibri. Abans, segurament, podríem haver virtualitzat més serveis i ara amb la covid potser hem virtualitzat amb excés. La virtualitat és un canal més que tenim per treballar i l’hem d’utilitzar quan es pugui i amb qui es pugui sense obsessionar-nos.

En el món virtual la realitat es veu limitada al marc de la pantalla i a la informació que ens ofereix el nostre interlocutor. En aquest context virtual, la relació metge-pacient canvia? Demana de més confiança?

Hem de deixar clar que la tecnologia no pot anul·lar la humanitat de la medicina. Tot i les noves eines tecnològiques, hem de continuar estant sempre a prop del ciutadà i mantenir el contacte humà… La relació metge-pacient no només és la visualització, és també la capacitat d’empatitzar, de poder extreure informació del pacient per a poder esbrinar quin és el seu problema, etc. És cert que de vegades això a través d’un monitor costa una mica més, però la relació metge-pacient va més enllà d’una simple pantalla.

La virtualitat ha vingut per quedar-se i pràcticament és present a tots els sectors: treball, sanitat, educació, justícia… fins i tot en les relacions socials. Aquest increment de la virtualitat a les nostres vides pot ser perjudicial per a la salut?

També seria perjudicial per a la salut si reneguéssim de la virtualitat. Durant la covid hi ha hagut moltes patologies que no s’han diagnosticat o que han aflorat perquè molts ciutadans han preferit quedar-se a casa que anar a un centre sanitari, ja que tenien por a contagiar-se. La virtualitat en si no té perquè fer mal a la salut; una altra cosa són les xarxes socials, les informacions falses basades en argumentacions no científiques, la documentació no validada, etc. Aquests temes sí que s’han de vetllar. I, sobretot, protegir els ciutadans de certa informació que arriba mitjançant canals alternatius no fiables.

Algunes coses que ja les podríem fer presencials les mantenim virtuals per mandra o comoditat; mentre participem en trobades multitudinàries i anem sense mascareta. Ens hauria de fer més respecte tornar a la presencialitat?

No. Hem de començar a aprendre a conviure amb el coronavirus. La presència de la covid, com estem veient aquests dies, tindrà fluctuacions. Això sí, hem de respectar les normes d’higiene, de contacte i de distància i tot això a l’entorn sanitari es té molt en compte. No hem de tenir por a la presencialitat si està ben administrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.