“No al terrorisme! No a la guerra!”, per Francesc Raventós

París 13 de novembre, un dia de terror. Com abans el van patir a Nova York, Madrid, Beirut, Kabul, Londres, Ankara… Terror, mort i patiment humà que només mereix la més dura condemna.

Ja han passat unes setmanes des dels atemptats de París. Es un moment en el que les emocions i els sentiments s’han asserenat, el que permet reflexionar millor sobre el que està passant, per que ha passat i com hem de reaccionar de cara al futur.

Davant la tragèdia viscuda, la resposta en calent d’un desesperat François Hollande fou declarar que “Estem en guerra”. França havia estat atacada i demanava el suport de la OTAN. Ara està forjant una aliança bèl·lica per destruir l’Estat Islàmic en el seu sol a Síria i a l’Iraq.

A aquesta línia s’apuntà el sociòleg francès Jean-Pierre Le Golf quan afirma que la fi de les grans ideologies i la caiguda del mur de Berlin ens van fer creure que havíem entrat en un cicle històric d’un nou món unit i pacífic en el que es podien harmonitzar mercat i valors humans. Visió, que era una pura il·lusió, que ha portat a l’error d’una societat amb una mentalitat ingènua i pacifista. Ens hem d’acomiadar d’aquesta il·lusió i rearmar-nos per defensar els valors de la nostra civilització. Hem de contraatacar amb tots els mitjans policials, militars, politics i diplomàtics per vèncer al islamisme del terror.

És aquesta la resposta intel·ligent per vèncer un terrorisme que porta una tragèdia rere una altra? No fa ja catorze anys que Occident està en guerra amb el terrorisme? I què hi hem aportat? Països destrossats: Afganistan, l’Iraq, Líbia, Síria… i guerra, terror, morts, caos i molt odi vers Occident. L’any 2014, segons l’Institut per l’Economia i la Pau, el terrorisme va causar trenta-dos mil, d’ells 37 ens països occidentals. Davant tant tràgic fracàs i devastació, no fora el moment de replantejar radicalment la nostra relació amb el món musulmà?

Les causes que ens han portat fins aquí són múltiples i algunes venen de lluny. El despietat colonialisme espoliador d’Occident, la invasió de l’Afganistan i de Iraq portant-hi el caos, els cops d’Estat a Algèria i recentment a Egipte contra els islamistes democràticament elegits, la guerra a Síria, l’eterna humiliació dels palestins… Tot amb la intervenció o beneplàcit d’Occident.

I què esta passant dins de les fronteres de la Unió Europea? Veiem com es marginen els sectors populars entre els que s’hi compta majoritàriament la immigració musulmana. Les “banlieues abandonades, el treball precari, l’elevat atur, i nul·les perspectives d’un millor futur pels joves. Una societat en la que als fills dels immigrants nascuts aquí no se’ls hi ofereix cap oportunitat. Es senten menystinguts, humiliats. El jihadisme, ideologia política extremista que fa una interpretació radical de l’Islam, els ofereix recuperar l’estima i l’orgull com a persones útils.

Com sortir d’aquest espiral de violència? D’immediat en el sol europeu cal evitar amb tota contundència el terrorisme, reforçant els mitjans policials, tècnics, legals, judicials, els serveis d’informació i la coordinació amb els altres estats per desarticular a temps els grups violents. Però caldrà evitar que aquests mitjans entrin en col·lisió permanent amb els principis de llibertat i democràcia que volem defensar. La solució no és la guerra, ni acceptar que es un problema d’impossible solució, que obligarà a conviure permanentment amb la por i el terror. S’han de buscar altres vies.

El món requereix amb urgència solucions globals i locals radicalment diferents a les que hem donat fins ara. La globalització, les noves tecnologies, l’emergència de les xarxes socials, la crisi econòmica, les lluites geopolítiques, l’augment de les desigualtats, el descontrol de les finances mundials… Les guerres i el terrorisme actual són només una mostra de les conseqüències del canvi que estem vivint.

Cal crear un clima de comprensió i respecte de les diferents cultures i creences entre elles l’islamisme que compte amb 1.300 milions de creients. Evitar el risc de fragmentació social combatent els prejudicis d’islamofòbia i de confondre islamistes amb terroristes. La gran majoria de musulmans són persones pacífiques que es preocupen pel seu benestar al igual que qualsevol ciutadà europeu. S’ha de comptar amb les institucions islamistes que defensen la moderació i el pacifisme.

Donar sentit a l’Aliança de Civilitzacions entre Occident i el món musulmà que es creà a l’ONU l’any 2004, amb el recolzament de la Lliga Àrab, per combatre el terrorisme internacional per vies no bèl·liques. Són molts els països que pateixen el terrorisme, potser ha arribat el moment de buscar solucions reals.

Pactar el suport de les grans potencies com Estats Units, Rússia, la Unió Europea i dels països de la regió: Iran, Turquia, Egipte, Aràbia Saudita, en primer lloc per aturar la cursa armamentista, per recolzar la reconciliació i ajudar a reconstruir especialment Síria i Iraq amb un Pla Marshall, que permeti recuperar l’economia, el foment de l’educació i la millora dels serveis bàsics.

Es de témer que ens temps difícils pels governants, s’apuntin a buscar “l’enemic exterior” i a una guerra que a curt termini permeti la cohesió política dels ciutadans, però que, sens dubte, suposarà més horror i una pèrdua de llibertats bàsiques. A Espanya segons el govern que surti de les properes eleccions, és la línia dura que seguirà. Hem d’intentar frenar les opcions bèl·liques amb un crit ben fort: No al terrorisme! No a la guerra! Sí, al diàleg, la col·laboració i l’entesa.

Francesc Raventós és exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya