La manipulació és un clàssic de certes televisions que haurien de millorar en objectivitat i pluralitat.
Semblava que la sociopsicologia ho havia dit tot sobre la televisió. Però les neurociències han afegit apunts de neuroètica i neurofilosofia (i neuromàrketing i neuroeconomia). Tot plegat va ser un punt fort de l’exposició i conferències del CCCB Més humans, el futur de la nostra espècie.
Gran part del pensament clàssic sobre la consciència postulava que només l’humà és autoconscient (conscient de ser conscient). Però l’experiència científica amb animals no humans ha invalidat aquesta afirmació aigualint-la a una qüestió de grau; a més, és clar que la consciència no és indemne a psicofàrmacs, drogues i a biotecnologies vàries. Un bon epitafi del divorci de ment i cos l’ofereix el neuròleg nordamericà António Damàsio a l’Error de Descartes.
L’anàlisi de la consciència i l’autoconsciència duu als processos neurològics i, de retruc, a si és lícit alterar-la, millorar-la i ampliar-la, o quan hi ha manipulació per d’interessos aliens. Cóm funciona el cervell (hard) i cóm creix la ment (soft)? Darwin situa l’origen de la moralitat en l’evolució de les emocions socials. Rita Levi Montalcini (Nobel de medicina) es pregunta si la tendència (sobretot) humana a la guerra amb aprofitament del coneixement tècnic per destruir l’enemic prové de la dicotomia creixent entre el sistema límbic (seu de les emocions i d’un instint d’autoconservació feroç) i la racionalitat, que té lloc en els antecessors humans quan baixen dels arbres a la sabana. Marc D. Hauser postula una gramàtica moral inscrita en l’espècie, en analogia a com ho va fer Chomsky per a la predisposició lingüística. Però no sembla que hi hagi una àrea del cervell responsable de l’ètica, sinó que el comportament es va consolidant en xarxes neuronals que creen les percepcions i l’experiència. Cóm es fan les xarxes neuronals de l’ètica?
La identitat personal, el nucli dur en què ens reconeixem, radica en la percepció i l’autopercepció (en part crucial, ètiques). La televisió dóna continguts tancats. Pregunteu-vos si és tòxic l’entertainment brossa amb intolerància, desigualtats, violència o masclisme. També deu ser il·lícit fer passar relats i guirigalls monocolors com a debats plurals i democràtics: Compari’s des del pensament crític les cadenes celtiberes amb (certs) canals d’Anglaterra, Alemanya o França. Sort d’internet i d’Europa!
