Als hospitals, quin espai ocupa l’espiritualitat?
A Catalunya, l’atenció espiritual forma part del marc assistencial. Abans, aquesta atenció es vinculava a l’assistència religiosa, però, en les darreres dècades, hi ha hagut un esforç per entendre l’espiritualitat com una dimensió més àmplia i integrada en la cura de la persona. Molts hospitals ja tenen equips d’atenció espiritual i religiosa que formen part dels serveis, i alguns centres ja comencen a integrar perfils més transversals o formats en espiritualitat. Pel que fa al PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport), en molts equips es té en compte l’atenció espiritual tot i que pot ser molt variable segons el territori i l’equip.
Quin és el futur d’aquesta atenció?
Creixerà. Estem vivint un canvi de mirada en la salut, més integral, que entén la persona com un ésser amb dimensions físiques, psíquiques, socials i també espirituals. L’atenció centrada en la persona no pot prescindir d’aquesta darrera dimensió, especialment en moments de vulnerabilitat, com la malaltia greu, la cronicitat o el final de vida, on l’espiritualitat està a flor de pell. La tendència internacional —també a casa nostra— va en aquesta línia: donar valor al sentit, als valors personals, a l’acompanyament, i això fa que l’espiritualitat cada cop tingui més espai.
L’atenció espiritual hauria de tenir més pes?
L’atenció espiritual no és un luxe ni un afegit, sinó una necessitat humana. Té a veure amb com les persones donem sentit al patiment, a la malaltia, a la mort. Pot ajudar a gestionar millor l’angoixa, la por, el dol, i contribueix al benestar global del pacient. Una bona atenció espiritual pot millorar la forma com es viu la malaltia.
Quina importància té l’espiritualitat en els estudis sanitaris?
Des de la URL, intentem incorporar aquesta mirada a la formació. No sempre com una assignatura específica, però sí com una transversalitat. Tenim seminaris, jornades i optatives que treballen aquest aspecte. També promovem una actitud reflexiva i crítica dels estudiantat.
