L’escriptora mataronina sempre ha treballat envoltada de llibres, però enguany s’ha estrenat com a autora. La seva primera novel·la, Només terra, només pluja, només fang (Periscopi), ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2025.
Primera novel·la i reconeguda amb el Premi Llibreter 2025. Això és arribar i moldre, no?
Fa molts anys que treballo amb llibres. He fet de llibretera, editora, correctora… i tot això t’aporta una experiència. Però, malgrat aquest bagatge, vaig començar a escriure amb moltes inseguretats. De fet, a l’inici no tenia cap intenció de publicar-la. Tampoc em volia exposar.
La protagonista de la història és la Maria, una noia que arrossega una gran pèrdua.
Més que del dol, sobretot, m’interessava parlar de com ens relacionem amb les persones quan ja no hi són. Com païm aquesta pèrdua psicològicament, espiritualment i respecte de la relació amb el cos.
Concretament, vostè tracta la mort perinatal. Se’n parla poc?
Només quan vaig pensar en la primera escena de la novel·la vaig concretar el tema en una mare que enfronta la mort d’un fill acabat de néixer. Aquesta mort m’obria un món de possibilitats, i, efectivament, és un tipus de dol del qual es parla molt poc.
La Maria fa un procés interior, però també rep l’ajuda inesperada dels veïns.
Sí, volia mostrar aquesta dualitat. El dol és un procés que ha de passar la persona, però, també hi tenen molt a veure els altres. És molt important la xarxa de persones que tens al voltant i, de vegades, qui menys t’esperes és qui t’ajuda.
La Maria és una persona que està molt sola, però carregada de records. Quin pes té la memòria en la seva obra?
Ella torna a una casa familiar, situada en una zona rural. Una casa on han viscut diverses generacions. La casa és el símbol d’un passat carregat d’alegries, però també de molt dolor, i de com aquest passat ens marca. Hi ha dolors que no coneixem, però que heretem.
Cita la frase: “Després de certes coses, s’ha de tornar a casa”, de Vicent Andrés Estellés. Què significa per a vostè?
Aquesta frase vol dir que, després de certes coses doloroses, ens hem d’enfrontar amb la casa, aquell espai i rutina, que comparties amb la persona que ja no hi és. La casa és un refugi, però també un lloc on encarar-se amb la situació actual.
El pas del temps també és important en aquesta novel·la.
Sí, volia mostrar com, en un procés de dol, el temps s’atura, ens sembla que no passa res, però al nostre voltant tot continua.
També posa molt d’èmfasi en els detalls de la vida diària?
La quotidianitat dona vida a un llibre. Si no hi ha quotidianitat, no ens el creiem.
Quina importància tenen per a vostè els llibres?
La lectura genera plaer, una oportunitat per viure altres històries i per desconnectar de la pròpia. Els llibres, com a lectora i com a escriptora, són una ampliació de la pròpia experiència i això ens aporta coneixement, diferents punts de vista, la possibilitat d’entendre millor l’altre, etc. La literatura és un joc necessari perquè ens permet pensar en la possibilitat.
Què són per a vostè els valors?
Els valors tenen molt a veure amb l’herència que deixem als que venen darrere nostre. Els valors els adquirim i els traspassem i això s’ha de fer amb molta responsabilitat.
Quins valors considera essencials?
El respecte, l’empatia, la reflexió i l’escolta, un valor que avui s’està perdent. A partir d’aquí n’hi hauria molts més, perquè, avui, tot és molt superficial.
