Miquel Seguró: “Cal integrar la incertesa a l’existència”

Conversem amb Miquel Seguró, investigador de la Càtedra Ethos de la URL i professor de Filosofia de la UOC, sobre la incertesa i la por en temps del coronavirus. Doctor en Filosofia per la Universitat Ramon Llull, amb menció de Doctorat Europeu, i llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Compagina l’activitat docent com a professor universitari i acadèmica amb l’edició científica a l’Editorial Herder, on hi coordina la revista Argumenta Philosophica i supervisa la col·lecció Opera Academica.


Si ens fixem amb pandèmies de fa segles la ciutadania tenia por per manca de coneixement. Avui, en canvi, estem hiperinformats, però la població continua tenint por. Quina anàlisi s’ha de fer d’això?
Avui, malgrat la informació, la gent té por per les mateixes raons que els nostres predecessors: estem en un moment d’extraordinària vulnerabilitat i això passa perquè estem davant d’un fenomen que no acabem de conèixer, en aquest cas un patogen, la Covid-19, que no sabem quin comportament té i pel qual no tenim cap fàrmac que permeti contrarestar-lo. I, la incertesa que això provoca és molt gran. A més a més, aquesta situació genera una dinàmica d’inestabilitat de cara el futur.

Per tant, la por, davant la incertesa l’hem de considerar una reacció lògica.
Absolutament. En aquests casos la reacció de por és normal perquè estem davant d’una situació nova que no podem controlar ni contrarestar perquè no tenim cap situació similar a la qual recórrer ni aplicar.

Abans d’aquesta pandèmia, molt filòsofs i intel·lectuals ja afirmaven que estàvem instal·lats en la societat de la incertesa. Comparteix aquest idea?
El Coronavirus no només subratlla la societat de la incertesa sinó una realitat existencial primerenca i fonamental: som éssers encarnats i vulnerables. Aquest és el punt de partida i, per tant, estem immersos en una dinàmica biològica que ens afecta. Això ho hem de tenir molt clar, perquè aquest fet també hauria de tenir altres lectures i conseqüències, per exemple, respecte tot allò que té a veure amb el mediambient o amb l’explotació dels recursos naturals. Dit d’una altra manera, aquesta pandèmia hauria de generar una doble reflexió: u, ens hauria de posar al nostre lloc respecte les dinàmiques biològiques que encara no controlem del tot, i dos, com a col·lectiu, també ens hauria de posar al nostre lloc respecte la nostra manera de viure.

La incertesa normalment es veu com una cosa negativa, però té també coses positives?
No. La incertesa, com bé indica el prefix in, és l’estat del no-saber, la negació de la certesa. La incertesa genera inestabilitat. Quan sentim que la incertesa és positiva és perquè ja tenim una expectativa, però, a la incertesa en si mateixa, jo no li veig cap element positiu.

I es pot aprendre a gestionar la incertesa?
De fet, s’ha d’aprendre a gestionar. No sé si es pot o no es pot, però que ho hauríem de fer, segur. La nostra condició humana és tot això: vulnerabilitat, obertura a l’altre, immersió en condicions mediambientals que ens superen, emergències i reptes que se’ns presenten de manera inesperada, etc. Hem de conviure amb tot això i, per tant, ho hem d’integrar de la millor manera possible a les nostres vides. És a dir, és interessant i necessari integrar la incertesa com una categoria imprescindible de l’existència. En un món on l’individu té molt marcada la idea de control, d’explotació i d’autoexplotació és important veure que moltes vegades les coses no van com es preveuen.

Des de la filosofia sovint es diu que sense incertesa no hi ha qüestionament. Podem dir que la incertesa es la base de la filosofia?
Sí, segurament. Si no hi hagués constatació de sentir-se superat per alguna cosa no hi hauria qüestionament; perquè si un ho controla tot i un no ha d’interactuar amb res que li suposi un repte, doncs, aleshores, no hi ha qüestionament. L’experiència filosòfica va lligada amb l’experiència de la vida i l’experiència de la vida és complexa perquè té elements positius, constructius, propositius i, també, elements negatius. Aquests elements et poden complicar l’esdevenir del propi projecte i per això s’han d’integrar. I la incertesa és un dels ingredients consubstancials de la vida, però és evident que quan aquesta es manifesta d’una manera tan radical com ara, és molt difícil de combatre i, de fet, resulta difícil fins que no hi ha una sèrie de processos i unes mínimes certeses.

D’aquesta pandèmia, quins valors en sortiran enfortits i quins valors afeblits?
Més que un valor, crec que d’aquesta pandèmia la primera cosa que en sortirà enfortida serà la idea de consciència existencial, epistemològica o biològica –la podem adjectivar de moltes maneres–, una consciència basada en la finitud encarnada, vulnerable i interdependent. Per mi, això és fonamental, perquè a partir d’ella neix la solidaritat, es construeixen entorns justos… Però això costa de dir perquè precisament ara entrem en un moment de grans incerteses en tots els àmbits i no sabem què passarà.

La solidaritat és un valor bàsic per superar una situació com aquesta?
Sí, sens dubte, perquè els humans som éssers biològics interdependents, no som éssers aïllats, i , per tant, la solidaritat –entesa també com a empatia i responsabilitat– és completament necessària. En aquest sentit, el filòsof Max Scheller té un llibre molt bonic que es diu El puesto del hombre en el cosmos. És molt important que entenguem quin és el nostre lloc en el món i el nostre lloc a la societat, entesa aquesta com un tot dinàmic.

  • Escolta l’entrevista completa a ‘Valors a l’Alça’ clicant aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *