La vida del pintor i dibuixant de còmics Miquel Fuster no ha estat fàcil, com a mínim fins el dia que el pis del barri de Sants de Barcelona on vivia es va incendiar i, degut al petit lloguer que en pagava, ja no va poder accedir a cap més habitatge.
Poc temps després va començar a viure al carrer, on s’hi va estar quinze anys que es poden resumir en alcohol, desesperació, gana, insults i agressions, però mai va deixar de dibuixar. “Al carrer els records et martiritzen i vius en una sensació d’angoixa permanent”, assegura avui. “Al carrer no vols que arribi l’endemà, perquè saps que serà pitjor que avui”, afegeix.
L’any 2010 va decidir recopilar tota la seva experiència al ras al llibre Miguel, 15 años en la calle per sensibilitzar sobre la realitat de les persones sense llar. I després encara ha publicat Miguel, 15 años en la calle: Llorarás donde nadie te vea, i Miguel, 15 años en la calle: Barcelona sin mi.
Però aquest no és pas el final de la seva obra, aquest abril encara acaba de presentar 15 años en la calle. Obra completa, editat per Chula Ink. Un nou volum que agrupa els capítols més destacats de la trilogia de còmics que ha publicat durant els darrers anys i encara hi afegeix un capítol nou.
Perquè després de tot aquest temps dormint en bancs i portals de Barcelona en Miquel en té un grapat d’històries difícils d’oblidar. “Físicament et recuperes, però sempre et queda la sensació que has trencat la teva vida i que has fracassat”, assegura, encara que ja han passat dotze anys des que afortunadament va aconseguir canviar de vida. – M.COLL.
