“L’optimisme és l’opi del poble”, escriu en una postal el protagonista de La broma, la primera novel·la de Milan Kundera. L’aforisme irònic acaba sent la desgràcia de Ludvik, a qui el poder decideix fer la vida impossible després de llegir la frase.
Com al protagonista de la seva opera prima, les relacions de Milan Kundera amb el poder no han estat fàcils. A finals dels 60, els primers treballs de l’escriptor nascut a Brno van suposar-li cert reconeixement, però quan la Primavera de Praga es va congelar, Kundera va passar a ser persona non grata.
Després de la invasió soviètica, va ser assenyalat com un reformista, va perdre la plaça de professor a l’Institut Cinematogràfic de Praga, va ser expulsat de l’Associació d’Escriptors i els seus llibres es van retirar de circulació. L’any 1975, es va exiliar a França, primer a Rennes i, més tard, a París.
L’any 1979, després de la publicació d’El llibre del riure i de l’oblit on es burlava de l’aleshores president de Txecoslovàquia, Gustav Husak, se li va retirar la nacionalitat. Com si fos un personatge d’alguna de les novel·les, Kundera es va trobar en la situació absurda que, amb la llei a la mà, ja no era d’un país que ben pocs havien explicat i projectat més que ell.
Ja instal·lat a França, a mitjans de la dècada dels 80, va saltar a la fama mundial amb “La insostenible lleugeresa de l’ésser”, que va aparèixer a les llistes de més venuts d’arreu del món… però a Txecoslovàquia no es va arribar a publicar. No va ser fins l’any 2006 que els txecs van poder llegir els dubtes existencials d’un triangle amorós en la Praga de 1968. I, aleshores, tot i els més de vint anys de retard, va assolir un rècord de vendes.
Amb 90 anys, Kundera és ara un home que ha canviat de país, de nacionalitat i de llengua. Des de l’any 1994, ha abandonat la seva llengua materna i escriu en francès. El novel·lista txec més important des de Kafka ha acabat trencant gairebé tots els vincles que l’unien a la terra on va néixer. Cronista del segle XX centre-europeu, un món del qual pràcticament ja no en queda rastre, fa més de 25 anys que Kundera no trepitja el país on va néixer i, darrerament, ha rebutjat totes les invitacions per fer-ho.
Però, sense necessitat de tornar allà on va ser casa seva, Milan Kundera ha recuperat la nacionalitat txeca. A principis de desembre, l’ambaixador de la República Txeca a França, Petr Drulak, va anunciar que, pocs dies abans, havia entregat a Kundera un certificat que l’acredita com a ciutadà del país.
Han passat 40 anys. Del 1979 al 2019, Txecoslovàquia ha deixat d’existir, el país ha deixat enrere el comunisme i ja fa tres dècades que Txèquia i Eslovàquia viuen integrades en el bloc capitalista. Kundera viu discretament a París i no concedeix entrevistes.
La cerimònia es va fer a l’apartament de l’escriptor a París i els únics assistents van ser Kundera, la seva dona Vera i l’ambaixador. L’estat txec li va retornar el passaport i es va disculpar pels atacs rebuts durant anys per l’escriptor.
Quatre dècades després, la ironia torna a derrotar la barbàrie. El vell passaport nou de trinca de Milan Kundera demostra que, encara que a vegades arribi tard, al final sempre s’acaba fent justícia.
