Mikel Reparaz: “Als EUA estem vivint quasi un enfrontament civil”

La mort de George Floyd en mans de la policia de Minnesota ha estat un nou detonant en la història del racisme contra els afroamericans dels Estats Units. Però quines causes expliquen aquest racisme estructural? Conversem amb Mikel Reparaz, corresponsal a Nova York de la radio-televisió pública basca, EiTB, i autor de Las grietas de América: Bajo la piel de un país dividido (Planeta de Libros).

No és la primera vegada que Estats Units esclata per la mort d’un ciutadà afroamericà per part de la policia…
Cert. La mort de George Floyd és un capítol més d’una llarga història. La violència policial contra les minories ve de lluny. Aquest és un problema sense resoldre i les seves arrels són molt profundes perquè provenen del moment de la pròpia fundació del país. El cas de Floyd, malauradament, no serà el darrer i no és massa diferent d’altres, com per exemple, el de Freddie Gray a Baltimore (2015) el de Michael Brown a Ferguson (2014) o el de Rodney King a Los Angeles (1992).

Alguns analistes asseguren que ara, per primera vegada, els blancs s’han adonat del racisme existent al seu país. És així?
Sí, un militant blanc dels moviment Black Lives Matter m’explicava que després de la presidència d’Obama, Trump ha estat el millor que li podia passar a la comunitat afroamericana. Ho deia amb certa ironia, però no li falta raó ja que només l’actual polarització de la societat americana ha posat en evidència el conflicte històric que existeix. Obama va ser un miratge, dos mandats perduts, però va causar un curtcircuit a la societat nord-americana.

On hem de buscar les arrels d’aquest racisme estructural?
En el mateix moment de la fundació del país. Els pares fundacionals dels Estats Units, homes com George Washington o Thomas Jefferson, eren esclavistes. Van fundar una democràcia —d’això no hi ha dubte— sense precedents al món, la base de la qual però era la supremacia dels blancs, perquè aleshores la base econòmica del país era l’esclavisme. I això va generar una minoria negra oprimida que ha aconseguit moltes conquestes al llarg de la història (l’abolició de l’esclavitud, els drets civils…); fites que sempre han tingut una reacció per part dels blancs. I el segle XXI no és pas una excepció: després d’Obama ha vingut Trump.

Aquest racisme estructural com es percep en la vida quotidiana?
El supremacisme blanc i el racisme estructural es poden veure a tots els estaments de la societat. Als Estats Units les bosses de pobresa i de desigualtat tenen color. Si vas a un barri pobre de Nova York t’adonaràs que la població és cent per cent negra. Malgrat l’augment del pes de les minories a causa de la migració, un setanta per cent de la població dels EUA és blanca, però aquest grup encara no és conscient d’aquest racisme estructural perquè no el viu a la seva pròpia pell. És veritat que ara això comença a canviar, però jo no sóc massa optimista. En aquest moment al país hi ha dos mons paral·lels que no es creuen i que no es parlen. La realitat que mostra la FOX News i la realitat de la CNN no tenen res a veure.

En el llibre que acaba de publicar vostè parla de “la por a l’esclau alliberat”.
Sovint, a Europa, no comprenem com un policia pot disparar a un afroamericà a boca de canó. Quan això passa, la policia es justifica dient que molts afroamericans van armats. En el fons, és una qüestió de por. Als Estats Units, la por sempre és present arreu, es respira al carrer. I, al calador de la por, la pesca sempre és molt abundant per aquells que busquen vots.

A quins valors s’hauria d’apel·lar perquè aquestes dues Amèriques dividides s’apropin una a l’altra?
En aquest moment, als Estats Units falta comunicació, diàleg i debat social. Estem en una situació de política de trinxeres, tant per part dels republicans com dels demòcrates. Estem vivint una onada de quasi enfrontament civil. Recentment hem vist com un militant antifeixista matava un militant de Trump als carrers de Portland, com un jove de disset anys tirotejava manifestants del moviment Black Lives Matter, etc. El clima d’enfrontament civil actual fa molt difícil que aquestes dues Amèriques s’entenguin i especialment enmig d’una campanya electoral en què es disputa la Casa Blanca. El país està completament dividit entre una Amèrica que defensa amb totes les armes la política i els valors de Trump i una Amèrica que només té un objectiu, derrotar-lo.

Un jove negre nord-americà quina possibilitat té de pujar a l’ascensor social?
El somni americà que ens han venut i que ens hem cregut no és real, com a mínim per una part de la població. La migració ha estat clau pel progrés dels Estats Units. El capitalisme necessita la pobresa per sobreviure i allà aquesta pobresa és de color.

Queden poques setmanes per les eleccions. S’atreveix a fer un pronòstic?
No. El 2016 tots pensàvem que Hillary Clinton guanyaria les eleccions —de fet, tenia les enquestes al seu favor i va obtenir més vots—, però no va aconseguir la presidència. Trump sap que ha de guanyar a uns estats clau per continuar en el càrrec i per això dirigeix el seu missatge a un tipus de població molt concreta i a uns estats que li poden garantir la victòria. Trump en aquest moment té dos avantatges: si continua la violència al carrer i la por ell pot aparèixer com la garantia de la llei i l’ordre i la vacuna del coronavirus, que ha promès per abans de les eleccions.

En aquest punt, quin paper juga la covid?
La covid ha provocat als Estats Units dos-cents mil morts. La pandèmia ho ha trastocat tot. Els assessors de Trump pensaven que la reactivació econòmica podia ser el gran missatge del president de cara la reelecció, però no ha pogut ser. Davant aquesta situació Trump aprofita el “factor por” i intenta garantir la seguretat i l’ordre.

Els EUA haurien estat el país que és ara sense aquest conflicte permanent ?
L’hegemonia dels Estats Units s’ha basat en la violència externa (invasions, guerres…), però també en la violència interna (presons, cossos policials…). Estats Units ha crescut en gran mesura per la violència. El Super Glue és un invent de l’exèrcit nord-americà! Però EUA també representa coses positives: universitats, tecnologia, ciència, conquestes socials…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.