El catedràtic de Filosofia i autor d’Intimidad (Ed. Internacionales Universitarias) ens parla de l’aspecte més profund d’aquest valor.
Com hauríem de definir la intimitat?
La intimitat és el reducte inviolable de la persona, que exigeix dels altres el deure de no ser envaïda. Algunes expressions més poètiques han subratllat aquest caràcter d’element a protegir, comparant-la o definint-la com un jardí tancat, el racó de l’ànima, un refugi o un celler.
I per què és tan important la intimitat?
Perquè hi resideix la dignitat pròpia de l’ésser humà.
I, doncs, què suposa per a una persona no tenir intimitat?
No tenir intimitat suposa sentir-se buit a nivell interior, alienació, exposició indeguda als altres, despersonalització i patir una existència frívola.
I si la comparem amb un jardí tancat, això vol dir que la intimitat té fronteres?
Sí, té les fronteres exigides pel respecte a la dignitat humana.
Intimitat i privacitat són el mateix?
Són dues coses diferents. La intimitat afegeix a la privacitat una referència al més recòndit de l’ésser humà.
Si la intimitat és tan important per a la persona per què, a diferència d’altres valors o drets, ens costa tant apreciar-la i defensar-la?
Perquè la transparència i l’autenticitat estan de moda i això fa que no es consideri transgressió de la intimitat aspectes de la vida d’una persona que sens dubte haurien de ser custodiats per la intimitat.
Durant la gestió de la pandèmia, creu que s’ha posat en risc el dret a la intimitat?
La meva opinió és que no. El més recòndit de l’ésser humà no ha estat vulnerat. Les restriccions de les relacions socials, ara per ara, no afecten la dimensió més interna de la persona. Fins i tot el confinament ha generat un major retrobament de moltes persones amb un mateix.
En alguns països, per garantir el confinament, s’ha apostat per la geolocalització. En nom de la salut, l’Estat té legitimitat per infiltrar-se en la intimitat dels ciutadans?
L’Estat no té cap possibilitat d’interferir en la intimitat. La pandèmia i la intimitat es mouen en esferes independents, perquè la intimitat està més enllà de l’espai i del temps. La intimitat és el reducte últim de la persona i és capaç d’aillar-se dels fenòmens socials. Insisteixo, des del meu punt de vista, les normes només afecten el comportament exterior, social.
Hi ha qui diu que el dret a la intimitat és un dels més fràgils. Hi estaria d’acord?
La intimitat sempre està exposada a ser malmesa, encara que sigui en aspectes perifèrics. Però sempre hem de tenir clar un element: totes les coses que tenen un gran valor mereixen una gran cura.
Com es pot recuperar aquest valor?
Molt fàcil. Reconèixer el respecte que tota persona mereix, evitar judicis temeraris, prescindir de la curiositat malsana, i, sobretot, fomentar l’interès per qüestions d’alt valor espiritual.
