Darrerament -només cal veure el cas de les eleccions nord-americanes- es parla molt d’espionatge i de ciberatacs. Però, a nivell d’usuari, com ens afecten aquest tipus de delictes? Segons Manel Medina, catedràtic de la UPC, director del Centre Espanyol d’Incidències de Seguretat Informàtica i coordinador del Grup Antiphising de la Unió Europea, el principal perill avui és la suplantació d’identitat. I doncs, com ens podem defensar d’aquest possible atac? “Si posem contrasenyes fàcils, o no canviem de contrasenya sovint, és més fàcil que patim una suplantació d’identitat”, assegura Medina.
Els qui duen a terme aquesta mena de crim són els anomenats hackers. Però qui són aquests personatges? “Es tracta de màfies organitzades, bandes que abans es dedicaven al negoci de la droga i al tràfic de persones o armes i ara es dediquen a fer cibercrim perquè és molt més còmode. Des de ciberparadisos com poden ser l’Afganistan o les Illes Caiman -llocs des del quals ningú els perseguirà-, poden produir atacs a qualsevol país del món i quedant completament impunes”.
Les xarxes socials també poden ser molt perilloses, perquè també poden ser utilitzades per suplantar la nostra identitat o “ser una forma de fer assetjament”, assenyala Medina, qui parla de ciberbullying i apunta els joves com a principals protagonistes d’aquest tipus d’atac. Davant de casos d’aquest tipus, Medina recorda que no es pot condemnar les víctimes. “Si un pare s’assabenta que la seva filla s’ha fet una foto ensenyant els pits i aquesta ha acabat a internet, el més habitual és que la renyi i la castigui”, descriu l’expert.
Però Medina recomana tot el contrari: “El pare hauria d’adonar-se que la filla ha estat enganyada i que algú ha abusat d’ella. I, el que hem de fer és ajudar-la a superar el trauma que això significa”. No hem d’oblidar, segons el director del Centre Espanyol d’Incidències de Seguretat Informàtica, que en aquest moment “ja s’han donat força casos a Espanya de noies víctimes de ciberbullying que com a conseqüència d’aquesta falta de suport de l’entorn s’han arribat a suicidar”. – SANDRA BALAGUÉ.
Pots escoltar l’entrevista sencera a:
