Mataró és una ciutat d’acollida i els valors poden ser un nexe d’unió entre les diferents cultures que avui viuen a la ciutat. En una localitat plural com és la capital del Maresme, valors com la solidaritat, la tolerància, l’amor, la comunicació o la participació haurien de ser claus per a potenciar la integració i la convivència.
Així ho van defensar els participants de la taula rodona Els valors, nexe d’unió entre les cultures?, organitzada per Creu Roja i celebrada aquest dimecres a l’Espai Gatassa en el Dia Internacional de la Multiculturalitat. “Els valors són universals i hi ha valors comuns, perquè neixen dels sentiments humans, però cada cultura els hi dóna una perspectiva diferent”, sentenciava d’entrada la peruana Sílvia Llanto.
A la pràctica, però, trobar valors d’entesa entre cultures molt diverses, no resulta fàcil, si prèviament no hi ha “voluntat per les dues bandes” i “esperit d’obertura”, dos elements no sempre existents segons lamentava el senegalès Mamadou Diop. De fet, les cultures no es poden conèixer si no entren en contacte. “A l’escola del meu fill pràcticament tots són immigrants, no hi ha diversitat i això pot tenir conseqüències”, advertia Ouafaa Aouattah, d’origen amazigh.
Un altre problema que també es va posar de relleu va ser la dificultat que tenen els joves immigrants de segona generació per respectar els valors tradicionals de la cultura familiar però al mateix créixer amb els nous valors de la cultura d’acollida. “Com a pares els hem de transmetre els nostres valors, però també col”laborar amb l’escola, perquè als nostres fills, adquirir els valors d’aquí, els dóna confiança i autoestima”, recomanava Aouattah.
La família i l’escola al capdavant es van considerar els principals agents transmissors de valors de la societat actual, malgrat es va reiterar que d’aquesta feina ningú en queda al marge. I es va lamentar la manca d’alguns valors a la societat actual. Per exemple, Llanto va criticar “la pèrdua de l’educació humanista” i l’aposta per “la cultura de l’èxit”.
L’únic punt de discòrdia del debat va tenir lloc respecte el paper de la dona com a transmissora de valors, ja que mentre en algunes cultures com l’amazigh el poder de les dones és clau i hi ha igualtat; igual passa en el cas de la cultura xinesa, ja que actualment les dones són majoria degut a la política del fill únic – segons va explicat Liying Chen-, en altres, com la senegalesa, el rol de la dona continua vinculat a l’educació dels fills i a les feines de la casa. – M.COLL
