L’escriptor, periodista i enigmista català ens parla de la seva darrera novel·la, El rol del Roc (Editorial Empúries), la quarta entrega de la sèrie ‘Comas i Coma’, protagonitzada per un expert en jocs de taula.
La novel·la se situa al barri d’Horta de Barcelona. Estem perdent la vida comunitària de barri?
En comencem a ser conscients i això provoca que la valorem. Abans era la nostra normalitat i ara ens preocupa perquè està en detriment. Ho sé perquè faig vida al meu barri.
Aquesta és una nova entrega de la sèrie protagonitzada per l’Oriol Comas, expert en jocs. Quins valors ens ensenyen els jocs?
Els jocs són molt importants. Ens donen plaer i ens permeten, quan hi estem connectats, desconnectar de l’ara i del que hi ha al món. Des de petits ens ensenyen a compartir i col·laborar.
En la novel·la, la llengua hi té un protagonisme important. Som massa catastrofistes amb aquest tema?
Tenim motius per ser-ne, però el què no podem fer és ser més catastrofistes del compte perquè ningú vol pujar a cap vaixell en què tothom renegui. Hem de ser conscients de la situació i no ser els primers a canviar de llengua quan veiem una fisonomia no normativa.
El rerefons del relat és la tensió social d’unes generacions joves que acusen la manca d’oportunitats. Comparteix les queixes dels joves?
Tinc una filla de vint-i-nou anys i això provoca que sigui més conscient de les dificultats que tenen. Nosaltres vam créixer als vuitanta, quan hi havia una esperança en el futur i l’horitzó era més prometedor. Crèiem que viuríem millor que els nostres pares i tindríem més oportunitats. A avui en dia això s’ha capgirat i el futur dels joves és molt incert.
Vivim un conflicte intergeneracional de joves contra grans?
Em sembla que, més que un conflicte generacional, ens estem adonant que el problema és el sistema. És més una batalla entre pobres i rics i els joves són qui tenen menys diners i possibilitats. El problema és més sistèmic que no pas per un xoc generacional.
I com creu que es pot resoldre aquest conflicte?
Si ho mirem globalment, ens sentirem massa petits per poder fer res. Per tant, em sembla que hem d’anar a buscar el canvi a petita escala. En àmbit local som més útils a l’hora de canviar les coses.
Pensa que es poden trobar valors compartits entre totes les generacions?
Tots compartim el valor essencial del respecte. I és primordial. Gràcies a ell, podem viure en comunitat. Només de pensar que ens relacionem entre tots sense generar conflictes és un èxit.
Segons vostè, quina importància tenen els valors a la societat actual?
Ens permeten que persones diferents convergeixin en el mateix espai. Els hem de tenir presents perquè els valors de la societat es posen al focus quan anem malament; encara que quan la societat pateix una crisi, els que parlen dels valors són tractats de moralistes.
Quins valors considera essencials?
El respecte, la mirada igual i els valors democràtics, encara que aquests últims estan en un moment complicat per culpa de la sobreinformació (és normal mostrar-se indignat) i dels discursos de l’extrema dreta.
Quins valors creu que estan en crisi, en la societat actual?
No confiem en la democràcia. S’hi ha de creure encara que no sigui la panacea. Si no hi crec, no puc defensar la igualtat. És el primer pas d’un camí molt llarg.
