Mariló Casals, una de les tarotistes més populars de Catalunya, ens rep a la seva escola de Barcelona. Parlem del fenomen de les religions no convencionals i l’augment dels devots d’aquest tipus de creences en un moment en què la societat es manifesta en principi cada cop més partidària de la raó. Casals no es considera una bruixa, però el tarot és la seva forma de subsistència.
Les cartes astrals, el tarot, l’horòscop… són tècniques endivinatòries centenàries. Van aparèixer quan la societat era majoritàriament analfabeta. Avui, suposadament, la racionalitat s’imposa a la nostra cultura, però aquestes religions no convencionals continuen sumant adeptes. Quina n’és la causa?
Durant el franquisme practicar alguna d’aquestes activitats era penat per la Llei de Peligrosidad Social. Fer una carta astral o tirar les cartes estava castigat amb pena de presó… Aleshores, un cop va arribar la democràcia, tot aquest món va poder sortir a la llum. Així, després d’un boom aprofitant la llibertat recuperada, durant aquests darrers trenta anys hi ha hagut moments d’alts i baixa.
Què busca la persona que sol·licita que li llegeixin les cartes?
La majoria de persones necessiten algú que els escolti i després els aconselli. Durant el franquisme anàvem a confessar-nos; ens posaven una penitència i ens deien que aniríem al cel. Ara són pocs els que es confessen. Personalment, aconsello sovint anar al psicòleg. No necessàriament hem d’estar malalts per visitar un especialista. Doncs, igual que abans, les persones que avui demanen una carta astral, la lectura de les cartes, visions en una bola de vidre… en el fons només busquen una forma per descarregar tot el que porten a dins i algú, una persona completament desconeguda, a qui demanar consell. Què a més a més endevinem alguna cosa… diuen que sí!
Si aquest tipus de religions no convencionals tenen cada cop més adeptes, això vol dir que cada vegada estem més angoixats?
El futur, des de diferents punts de vista, cada cop és més negre i la gent, per tant, necessita una esperança. Però aquesta necessitat de l’home no és nova. Des de fa segles que l’home intenta endevinar el futur. Potser em cremaran per aquestes paraules, però els profetes ja eren endevinadors. Hi ha persones que estan tan malament en el present que volen saber quan acabarà la mala ratxa que estan vivint, per avançar necessiten saber que el demà serà millor. Encara que, segons els missatges que ens ofereixen les cartes, no sempre podem donar bones notícies.
Per tant, quan més desorientada es troba la societat més demanda.
La societat està “fumuda” i davant aquesta situació alguns s’han fet budistes, altres han descobert el sincretisme de les màgies afroamericanes, altres han buscat l’espiritualitat en els essenis… L’Església Catòlica ara anuncia que no hi ha infern, ni purgatori… Durant dos mil anys la societat ha viscut creient en unes idees que ara es desintegren. En aquest moment la gent se sent desemparada. Tot home necessita un grau d’espiritualitat; pensar que som quelcom més que un tros de carn amb ulls. Tots tenim cotxe, ordinador, casa, televisor… ho tenim tot, menys a nosaltres mateixos. Llavors, l’home, davant la desorientació, busca les respostes a fora, quan les haurien de buscar dins de si mateix. Tothom espera rebre per fer, jo dic: “Fes i potser rebràs”. Un exemple. Hi ha persones que em manifesten la seva solitud, però quan els proposo que convidin els seus fills a dinar, em diuen “no, massa feina”. No pots rebre, sense donar.
La diferència entre aquest tipus de creences i les religions convencionals és que les primeres no et demanen cap tipus de compromís; pagues i et diuen allò que vols sentir.
Sí. Aquí venen, els llegeixo les cartes i si volen tornen i sinó no tornen. No hi ha compromís, ni van al cel, ni a l’infern… Això sí, no sempre els dic allò que volen sentir. Per molt que paguin ells, davant les cartes mano jo. Tothom vol solucions fàcils. Em diuen: m’han fet una màgia negra, el meu home m’ha abandonat… totes les frases són “m’han fet” i jo els pregunto “i vostè que feia”? En aquest sentit, el tarot ens pot ajudar a trobar una actitud positiva davant la vida, pot provocar un canvi en la nostra actitud que afavorirà que el nostre futur sigui millor. Aquestes persones soles potser no haurien fet mai aquest canvi.
La seva professió què té de màgia i què té de psicologia?
No ho sé. Jo vaig començar jugant i vaig acabar convertint el tarot en la meva professió però sempre sóc conscient de la meva responsabilitat, i tothom que tingui una joc de cartes a les mans ho ha de ser. Jo només interpreto les cartes, ni faig amulets, ni rituals, ni màgies… Jo només indico a la persona en quina direcció ha d’anar, les cartes són advertències, no sentències. De vegades la solució del problema que em plantegen passa per visitar alguns professionals, aleshores els recomano que vagin a un metge, un advocat… També però, si la persona és creient, li recomano que posi una espelmeta a un sant. Tot ajuda. I si aquest li concedeix la seva demanda, que ni posi una altra per donar-li les gràcies.
Hi ha bruixes en podríem dir ‘freakies’ als concursos de televisió de famosos. Hi ha tarotistes que fan consultes televisives quan no hi ha programació. Sent vergonya d’alguns companys de professió?
No és el mateix fer una lectura de cartes a una consulta privada que a la ràdio. Una lectura de cartes privada dura una hora i durant aquesta estona el client no diu res. Si algú em vol explicar la seva vida que vagi a un psicòleg o a dinar amb una amiga que segurament serà més barat. A la ràdio la persona fa una pregunta concreta i generalment es tracta d’una preocupació important. El problema d’aquest tipus de programes és quan el tarotista aprofita la trucada per fer que la persona després vagi a la seva consulta, compri un amulet, un ritual… i acabi depenent d’ella. Això fa mal a la professió, però es tracta d’un brot que acabarà passant.
