A principis de juliol, les ambaixades i consolats dels Estats Units arreu del món van rebre un cable del Departament d’Estat advertint que no es fiessin dels missatges que rebien i evitessin donar detalls d’assumptes delicats ni per text ni per veu. Algú havia estat fent-se passar pel secretari d’Estat, Marco Rubio, imitant-ne la veu i l’escriptura gràcies a la intel·ligència artificial.
A Marco Rubio li agrada definir-se com un fill del somni americà. Nascut a Miami fa 54 anys, els seus pares van fugir de la Cuba de Batista per arribar als Estats Units. El seu pare va fer de cambrer i la seva mare va treballar en un hotel perquè ell i els seus germans poguessin estudiar.
D’una família migrant treballadora fins a un dels càrrecs més importants de l’administració de la primera potència mundial, més que l’ascensor social, Rubio ha pujat a un coet social. El secretari d’Estat és l’equivalent al ministre d’Exteriors i viatja per tot el món defensant els interessos dels Estats Units.
Rubio no es devia pensar, però, que entre els molts perills del càrrec hi hagués el que algú pogués fer-se passar per ell amb gran exactitud. No és el primer cas i, molt probablement no serà l’últim: la intel·ligència artificial ho capgira tot. Si abans el màxim risc era una trucada d’algun imitador d’un programa de ràdio, ara les eines són molt més sofisticades i, per tant, el perill és més alt.
Rubio és l’última víctima, per ara, d’una realitat en què cada cop és més difícil distingir què és veritat i què no ho és.
