El cas que proposem aquest mes demana tenir una visió ample que contempli els beneficis així com les conseqüències que pot tenir una decisió concreta. Alhora veurem que fins i tot la situació que sembla més senzilla, escollir entre el sí o el no, pot amagar dilemes ètics que configuren l’escenari on es pren la decisió.
L’alcalde de Villanueva del Sol governa amb majoria absoluta. El poble no té més de dos mil habitants i la taxa d’atur creix cada dia que passa ja que les empreses van tancant per problemes derivats de la crisi actual.
Quan ningú s’ho espera una empresa xinesa ofereix al poble acollir un magatzem de residus tòxics fet que aportarà riquesa econòmica ja que es compromet a contractar gent del poble i rodalies per la construcció i manteniment. L’empresa també vol participar en el teixit comunitari patrocinant el club d’esports i el diari local.
Al poble de seguida es creen dos bàndols que demanen una consulta popular. Davant els dubtes, l’empresa proposa un viatge pagat a Grècia, on tenen un magatzem de les mateixes condicions que funciona perfectament i que ha suposat un respir per pobles afectats per la crisi. Amb aquest objectiu es crea un equip format per l’alcalde i dos membres del seu grup, un altre de l’oposició i l’encarregat de serveis socials i jovent.
Es pot considerar un tipus de suborn aquest viatge? És ètic que un grup on no hi ha experts qualificats faci un viatge finançat per la pròpia empresa? La consulta seria legítima i necessària encara que l’alcalde tingui majoria al consistori? Pot plantejar un altre dilema ètic que hi hagi beneficis socials afegits als propis de creació de llocs de treball? Què podria fer l’alcalde?
D’una banda ens hem de plantejar com afecten els dilemes ètics a la presa de decisions. El viatge pagat i l’absència de tècnics experts en el tema pot fer sentir els ciutadans que hi ha manca d’informació i de transparència. A més a més, els beneficis socials recauen sobre dos entitats molt concretes que podrien semblar de propaganda per convèncer els vilatans (club d’esports i diari) quan potser hi ha aspectes comunitaris on fa més falta aquesta inversió.
L’alcalde té diverses opcions. Podria no acceptar el viatge o anar-hi amb un equip qualificat, tècnics independents i representants de la població per tal de disposar d’informació rigorosa i real. Podria fer la consulta ja que no era un aspecte que formés part del seu programa electoral o podria fer servir la seva majoria per prendre una decisió unilateral. També podria no acceptar els beneficis socials o consensuar- los amb les plataformes ciutadanes.
És a dir, pot fer de la presa de decisió un procés participatiu a partir d’informació concreta, pot acceptar tots els beneficis i la posada en marxa del magatzem de manera unilateral o pot intentar buscar opcions entre aquests dos extrems.
Fins aquí l’exposició del cas. Què en penseu? Si la consulta acceptés el magatzem, com podria afectar a generacions futures que no podran desmantellar la instal·lació? Creieu que ha de tenir més pes l’opinió dels veïns més propers o també han de dir la seva els d’altres municipis veïns? Us semblen sospitosos els beneficis o una mostra de responsabilitat social de l’empresa? Sí o no? És el vostre torn!
