Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona troba en una recerca dades obtingudes pels nazis en les seves experimentacions amb humans a Dachau. Les dades serien una gran font bibliogràfica, és ètic utilitzar-les?
Molts dels dilemes ètics que ens trobem ens porten a fer-nos la gran pregunta: el fi justifica els mitjans? Avui l’experimentació amb humans està controlada però encara ens podríem preguntar pel patiment dels animals no humans, per exemple. O com tractar la coneixença científica obtinguda de pràctiques que avui condemnem però que han permès avenços significatius.
La Dra. Piquer és biòloga i dirigeix un equip d’investigació on biòlegs, bioquímics i oncòlegs fan cerca sobre les aplicacions de la hipotèrmia en la lluita contra el càncer. Les primeres hipòtesis són esperançadores i estudien la hipotèrmia amb voluntaris ben informats i sempre amb el vist-i-plau del comitè ètic. Aquests voluntaris es troben totalment controlats a nivell mèdic, les dades obtingudes es registren alhora que s’ha anat fent cerca bibliogràfica i es van comparant resultats.
Entre els estudis trobats, però, hi ha uns que fan patir a la Dra. Piquer. Són les observacions que van fer els metges i altres investigadors nazis al camp de concentració de Dachau quan van assassinar un nombre desconegut de persones en els seus experiments sobre la hipotèrmia. La biòloga ha revisat totes les dades i pot concloure que són realment significatives. Més enllà del com les van obtenir els nazis poden disminuir els temps de la seva investigació el que suposaria un avenç en la lluita contra el càncer. Encara i això no voldria que les seves publicacions estiguessin relacionades amb crims contra la humanitat. Com s’ha d’actuar en aquest tipus de cas?
Quan les vides de tantes persones estan en joc i quasi sempre alguna d’aquestes vides és la d’un familiar o conegut és difícil prendre distància i veure la situació amb objectivitat. La declaració de Hèlsinki descriu els principis ètics a tenir en compte en l’experimentació amb humans però què fer amb les dades obtingudes anteriorment posa sobre la taula una reflexió punyent: les troballes i observacions estan corrompudes segons com s’han aconseguit o és una informació moralment neutra?
Llavors, arribats a aquest punt, què hauria de fer l’equip de la Dra. Piquer? L’equip d’investigació té diverses opcions a revisar i seria molt important que peguessin portar a terme un procés deliberatiu. D’una banda la Dra. Piquer pot no utilitzar de cap manera aquesta bibliografia i per tant començar les seves recerques de zero. D’altra banda podria utilitzar les dades obtingudes com a inici de les seves investigacions però no fer comparatives. També té la opció de fer-les servir i fer una condemna explícita als mètodes utilitzats per la seva obtenció. O utilitzar-les sense sentir-se culpable justificant que malgrat els mitjans dels nazis, i d’altres investigadors durant la història, van ser terribles s’han aconseguit avenços en molts àmbits relacionats amb la medicina i la tecnologia.
Per tant, haurien els investigadors d’utilitzar aquesta informació d’una forma diferent a la que farien servir amb la bibliografia obtinguda per vies més convencionals, ètiques i legals? I si abans aquestes tècniques eren legals, creieu que s’han de fer servir si amb això aconseguim avenços contra la malaltia? Creieu que ser conscients que sense límits s’han fet o es podrien fer troballes realment útils obriríem la porta al «tot s’hi val»? És el vostre torn.
