Lubna de Còrdova i la Gran Biblioteca

En una època en què la majoria de la població era analfabeta, una dona, Lubna de Còrdova, va ser nomenada conservadora de la Gran Biblioteca de la ciutat andalusa. De la seva vida se’n coneixen pocs detalls. Se sap que va néixer en una família cristiana esclava que treballava al palau d’Abderraman III (931-961), primer emir omeia de Còrdova, ciutat que a finals del segle X vivia una època de màxima esplendor.

Gràcies a la seva intel·ligència, va aconseguir un lloc de copista i després d’organitzadora de la biblioteca del palau. El seu ascens professional va continuar: va ser nombrada secretària personal d’Alhaken II –qui li va concedir la llibertat– i, finalment, conservadora de la Gran Biblioteca de Còrdova, una de les més importants de l’època amb cinc-cents mil exemplars. Tenia tot el saber de la ciutat sota la seva responsabilitat.

Se sap que tenia coneixements de gramàtica, cal·ligrafia, càlcul, geometria i mètrica àrab. En aquest càrrec va traduir,reproduir, escriure i comentar diversos manuscrits i llibres. I, conjuntament amb Hasdai ibn Shprut, impulsor de l’Edat d’Or de la cultura jueva a Espanya, encara va tenir temps de crear un nou centre, la Biblioteca de Medina Azahara, ciutat musulmana als afores de Còrdova construïda entre els anys 936 i 976.

Cal dir que en època d’Alhakén II (961-976) les dones musulmanes van jugar un gran paper en el foment de la cultura. Segons les cròniques, més de 170 dones lletrades, s’encarregaven a la ciutat de la còpia de llibres. Entre les activitats de Lubna també s’hi inclou fer classes als nens més desfavorits d’al-Àndalus –expliquen que pels carrers de la ciutat la seguien recitant les taules de multiplicar– i viatjar a diverses ciutats del Pròxim Orient (El Caire, Damasc o Bagdad) amb la voluntat d’aconseguir noves obres per a la biblioteca de Còrdova.

Malauradament, molts dels llibres recopilats per Lubna van ser cremats a la mort d’AlHakén II per ordre del visir Almansor, regent de l’hereu que aleshores només tenia onze anys, qui va considerar que molts dels llibres anaven contra la religió. Les dades suggereixen que Lubna de Còrdova, dona de mentalitat oberta, defensora i promotora de la cultura i de la interreligiositat, va acabar refugiant-se en un palau de Carmona (Sevilla), on suposadament va morir el 984.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.