El CIDOB ha publicat els pronòstics de cara el 2018. En aquest informe els experts del ‘think tank’ català alerten de la desinformació com a arma política.
“No assistirem a un canvi d’ordre el 2018 però no podem postergar el debat sobre la possible obsolescència de l’actual”. És el pronòstic que fan pel nou any els experts del Cidob, el principal think tank d’afers internacionals amb seu a Barcelona. El seu informe de previsions pel nou any és tot un clàssic i enguany l’ha coordinat Eduard Soler i Lecha. El CIDOB fa un decàleg de deu reptes d’abast global, i un d’ells és com s’informa l’audiència.
En els darrers anys, n’hem parlat molt, de la ‘postveritat’, un neologisme que fou el 2016 la paraula de l’any segons el Diccionari Oxford. La “(des)informació” és una “arma política”, una tendència ha vingut per quedar-se. El text conclou que “fabricar notícies falses és barat i ràpid, mentre que contrastar informació surt car i requereix temps”, quelcom que no té sempre en compte una audiència que, des de la generalització d’Internet al gran públic ara fa vint anys, ja s’ha acostumat a no haver de pagar per informar-se.
Aquest debat no és nou, com tampoc és “la manipulació de la informació per erosionar o neutralitzar els adversaris”, indica l’informe. En canvi, “sí que ho és, però, la presa de consciència que els sistemes democràtics són els més vulnerables”. Seria un error culpar només de la “(des)informació” als interessos polítics, empresarials o econòmics. L’audiència té responsabilitat, i és evident que en la difusió de notícies falses, el públic hi té molt a veure.
El Cidob exposa que “fins ara semblava que els qui havien d’estar espantats per la proliferació de canals d’informació eren els règims autoritaris. La por ha canviat de bàndol. I quan hi ha eleccions a la vista, els temors es multipliquen”.
Enguany, hi haurà tres comicis, que els experts preveuen que compartiran un punt: “la intoxicació informativa”. Itàlia anirà a les urnes el 4 de març, i el país “està fent front a una crisi migratòria fàcilment explotable des de les posicions populistes i veu com s’han identificat els contactes de polítics afins al president rus amb el Moviment Cinc Estrelles i la Lliga Nord”.
Colòmbia celebra el 27 de maig “les seves primeres eleccions presidencials després de la firma dels acords de pau amb les FARC que, ja constituïdes com a partit polític, es presenten” a aquests comicis, que se sumaran a les mid-term elections dels Estats Units, que seran al novembre.
Tot plegat posa de manifest l’urgent importància d’una educació mediàtica però malauradament, un any després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, una assignatura d’aquest tipus sembla una utopia. Materialitzar-la és, un bon propòsit, per 2018, o tots els següent.
