Tres llibres publicats recentment mostren el bon moment del periodisme d’investigació: Combatents en nom d’Al·là, Els Güell i Licencia para matar.
S’ha escrit moltíssim sobre la triple crisi que viuen els mitjans de comunicació: publicitària, empresarial i de model. Hi ha moltes coses a fer, poc temps per fer-les i menys gent, ja que la situació econòmica ha obligat a moltes empreses a acomiadar personal. El clima de desànim ha impregnat amb molta força les redaccions.
Ara bé, tot i que el sector pot estar en crisi, molts dels seus professionals no ho estan. Això es posa de manifest amb un reguitzell d’apassionants llibres que, en els darrers mesos, han sortit al mercat a Catalunya sobre temes molt diversos: la lluita antitabac; la nissaga dels Güell, mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí i el poeta Jacint Verdaguer; o l’ús de les xarxes socials per part de grups jihadistes per reclutar adolescents.
Aquest darrer llibre, Combatents en nom d’Al·là (Ara Llibres), escrit per la periodista de TV3 Anna Teixidó, és tot un exercici de periodisme multimèdia, ja que l’obra complementa un reportatge emès al programa 30 Minuts. El llibre és periodisme en estat pur: quatre testimonis de perfils ben diferents de joves catalans, fets des del més absolut respecte, preservant l’anonimat de les fonts i fruit d’un gran treball acadèmic. Tampoc m’ha deixat indiferent Els Güell, escrit pel periodista d’El Periódico Andreu Farràs. La realitat supera la ficció i aquest llibre, que recopila les vivències d’una família clau per entendre la història de Catalunya durant cinc generacions, n’és l’exemple. De fet, quan vaig descobrir que Güell era el cognom d’un dels redactors de les Bases de Manresa, de l’Estatut de Sau, d’un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució de 1978 o de l’amfitrió de dues de les tres úniques trobades entre Franco i Joan de Borbó, vaig pensar que el llibre podria servir de base per fer una gran sèrie de televisió. El fet que el llibre el faci un periodista, i no un historiador, aconsegueix que l’obra sigui rigorosa i amena al mateix temps.
La meva última recomanació és Licencia para matar. Una historia del tabaco en España (Península), del redactor en cap de l’agència Efe a Catalunya, Carlos Escolà, que relata l’altra cara de la indústria tabaquera, i com ha estat 50 anys amagant que el tabac genera addicció i té greus perjudicis per a la salut. I no només això: també explica com avui els cigarrets tenen molts més additius que dècades enrere.Tot i que les darreres lleis han implicat un “canvi cultural” i han permès que les dependències laborals, la restauració i els locals d’oci estiguin lliures de fum, encara queda molta feina per fer. I precisament, anar-les recordant és un principi del bon periodisme.
