L’estiu i les vacances ens porten notícies com la darrera moda del turisme low-cost: dormir en tenda de campanya a la Barceloneta. Turistes europeus que no volen pagar allotjament provoquen el malestar d’uns veïns que, des de fa anys, conviuen amb els excessos dels turistes.
Si acampar a la platja està prohibit, per què no es fa complir la llei? Parlem de turistes europeus que venen a passar les vacances i no volen pagar un hotel.
Aquest és un comportament que no respecta els drets dels altres, com també ho és malmetre equipaments públics, o l’atac groller a qui pensa diferent a les xarxes socials, o qualsevol atac físic o psicològic a altres. Sense concretar fets, aquests comportaments són recurrents a la nostra societat i em pregunto si caminem cap a una societat on tot és permès.
“La llibertat mal entesa ens porta al llibertinatge. El comportament llibertí es focalitza en els desitjos personals i altera la convivència”
Hi ha límits de comportament? I tant! Justament els límits ens els dona la llibertat de cadascú. La llibertat és un dret individual que està delimitada per un seguit de normes, legals, culturals i ètiques que formen part de la col·lectivitat.
La llibertat és inherent a l’ésser humà i ens dona la capacitat d’actuar per voluntat pròpia sense coacció de ningú i de res. Com a persones, podem escollir el que pensem, el que diem i el que fem; ara bé, aquesta llibertat l’hem d’exercir des de la responsabilitat pròpia i respecte a la dels altres.
La llibertat mal entesa ens porta al llibertinatge. El comportament llibertí es focalitza en els desitjos personals i l’actuació de qui l’exerceix és mancada de sentit de la responsabilitat vers les conseqüències que una acció pot generar en els altres i, sovint, altera la convivència.
El concepte llibertí pot ser subjectiu i variar segons aspectes culturals i personals, i el que es considera llibertí en una societat pot ser totalment acceptat en una altra. Tanmateix, no es tracta de fets, sinó del seu rerefons.
Què fa que ens puguem convertir en una societat llibertina? Segurament hi pot haver moltes coses que ho provoquen com a resultat de la història recent. Per exemple, el fet que ens haguem desenvolupat com a persones amb mentalitat oberta i tolerant fins al punt de relativitzar els efectes de comportaments que perjudiquen la col·lectivitat; el desenvolupament econòmic i de benestar, que ha contribuït a posar focus i prioritzar els drets individuals; també la irrupció de les xarxes socials, que no fan més que posar en valor una vida un xic hedonista i exempta de propòsit; la secularització de la societat, que ha comportat que cerquem guies orientadores i de proposta basades en tendències i no en el pensament profund associat a la solidesa d’una espiritualitat ben entesa; també una interpretació gairebé a mida de cadascú del que vol dir democràcia, que va des de l’anarquia fins al totalitarisme, i per últim una manca de lideratge polític que no fa més que contribuir a qüestionar i desafiar l’autoritat.
Una societat llibertina és una societat sense valors morals ni ètics, sense límits, que conviu en el conflicte. Desconec què cal fer per evitar que el comportament llibertí es generalitzi. Les campanyes de sensibilització del civisme o creació d’espais de debat entre la ciutadania potser no són suficients. Potser cal actuar en alguns fronts essencials: el primer, el de l’educació vers el que implica viure en una societat democràtica; el segon, assegurar un contingut responsable dels mitjans de comunicació i, per últim, una actuació política de defensa, sense ambigüitats, d’aquelles actuacions que contribueixen al benefici col·lectiu.
En una societat democràtica, culta i avançada, no tot s’hi val.
