‘@llegimipiulem, la paraula a les xarxes’ per Neus Pinart

A l’altra punta de món Jeff Howe, professor de la Universitat de Harward i editor de la revista Wired va tenir una idea: quedar a Twitter per parlar sobre un mateix llibre, One book, one Twitter. En veure publicada la notícia a El País, el maig del 2010, tot i que en aquella època no érem molts en aquesta xarxa social, ràpidament ens vam engrescar.

“La millor llengua per explicar-se és la pròpia, no una de manllevada”, escriu Manel Baixauli a La cinquena planta, i això és el que fem: proposem un llibre i el comentem a Twitter amb l’etiqueta que proposem. Si aquesta experiència lectora d’obres de literatura (catalana) a Twitter té sentit és perquè a la xarxa no només ens interrelacionem, sinó que també ens expliquem en la nostra llengua, la divulguem, la potenciem, ens donem a conèixer, arribem a llocs inimaginables d’arribar i situem en aquest gran mapa que és Internet autors, frases, fotografies i música que d’altra manera potser seria més complicat.

La xarxa no entén de fronteres. I com que els canvis van molt de pressa, hem decidit ampliar-nos a altres xarxes socials. Que en el llibre trobem que hi surt música? Doncs, creem una llista a Spotify, de manera que la gent el pugui llegir escoltant la seva BSO. Alguns exemples són Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís; Jo confesso, de Jaume Cabré; La gatera, de M. Villanueva; Una terra solitària, de Bel Olid; Dies de frontera, de Vicenç Pagès; Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals; La cinquena planta, de M. Baixauli… Altres xarxes on compartim eines que ens ajuden a completar la lectura són Pinterest, Diigo, Facebook o Storify.

Sense ni tan sols proposar-nos-ho al principi, el mètode és seguit per alguns instituts, on el professorat proposen la lectura d’un llibre i fan que els alumnes obrin un perfil a Twitter per comentar-lo, tal com recull Gemma Lluch en el llibre La lectura al Centre. I si, per exemple, voleu veure com treballen els alumnes de 4rt d’ESO, de l’IES La Melva d’Elda El mecanoscrit del segon origen, només cal cercar l’etiqueta #msorigen, tant a Twitter com a Instagram.

Hi ha autors que diuen que quan els seus llibres són llegits deixen de ser seus, i això també ho podem dir de #piulempoesia, etiqueta que vam proposar l’any 2011 per compartir versos el Dia Mundial de la Poesia. Ara ja som molts els qui actualment compartim els versos que més ens agraden o més estimem, i això ens permet llegir, rellegir i/o descobrir molts poetes de la nostra literatura. Els perfils a Twitter d’escriptors com @miquelmartipol, @artis_gener @mdepedrolo, @MaMMarçal, @pere_quart, @P_Calders, @GabrielFerrater, @Salvador_Espriu, @JoanSales, @Aniremperlariba (Salvat-Papasseit), @VicentAEstelles, @notesvistes (Josep Pla), @JoanaRaspall, @QuimaJaume… són eines que les escoles haurien de saber aprofitar.

I els anys literaris ens ho han posat molt fàcil, perquè els webs creats per a l’ocasió queden a la xarxa com a recursos pedagògics literaris als quals els ensenyants poden treure-hi tot el suc: @AnyEspriu @AnyVinyoli.

Hem comprovat que Twitter és potent cada vegada que passa un atemptat, una data històrica, unes eleccions, un accident o una reivindicació, però encara som reticents a fer-lo entrar a les aules. Als dubtosos, els proposo que cerquin a Twitter l’arquitecte Miquel del Pozo (@miqueldelpozo). Les seves classes d’art els diumenges a la nit #MA140 són l’exemple d’un bon ús a Twitter, pedagògic, dinàmic i interactiu.

La limitació de caràcters ens fa cercar els mots adequats, l’expressió simplificada, la millor manera d’expressar allò que volem dir en 140 caràcters, o menys. I potser sí que arribarà un dia que estarà més que introduït a les aules -perquè s’hi arribarà tard, però s’hi arribarà- i això farà que hagin d’usar la llengua i la cultura catalanes d’una altra manera. Ja no serà com escriure al WhatsApp, perquè Twitter és més obert, més públic i tothom veu com s’escriu.

Neus Pinart és membre del col·lectiu @llegimipiulem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.