Vivim en una societat de tarannà individualista. La modernitat va crear unes estructures fortament individuals i competitives i això va donar lloc a uns àmbits familiars, laborals, socials excessivament individuals i tancats en ells mateixos. A finals del segle, però, la societat en general va anar potenciant una dimensió més comunitària, la qual cosa va comportar una sèrie de canvis en l’estructura familiar, educativa, política, social, econòmica.
La persona humana és un ésser social. Ja en el seu origen és fruit de la unió d’un home i una dona. Però això no vol dir que s’hagi de subratllar tant la dimensió social que caiguem en l’extrem de deïficar la societat, com si aquesta fos qui ens hagués de subministrar totes les coses i, a més, hagués de fer-ho d’una manera indefinida. Som els individus els que hem de construir la societat, els que hem d’organitzar-la i donarli cos, i ho hem de fer d’una manera corresponsable, conjuntant la llibertat dels diferents grups socials amb la llibertat de tothom.
La societat civil es diversifica progressivament per l’aparició de nous grups socials: associacions, comunitats, fundacions…. col·lectius independents de l’estat, ja que gaudeixen d’autonomia amb la seva pròpia autoritat. Aquests cossos socials intermedis responen a diferents nivells del desenvolupament humà i de la mateixa evolució de les persones. Inclouen des de la família, a una parella, un grup d’amics o un grup més ample que s’uneix per una afició cultural, musical o per un concepte tan ample com el de nació. Aquests grups socials esdevenen aquelles entitats que donen sentit a la vida humana.
Cada vegada més brollen i brolleran a l’interior de la societat aquest grups, que unint-se per la lliure decisió de les persones, volen assolir un objectiu, uns ideals o volen ajudar-se mútuament, o simplement volen estar junts i sentir que formen part d’alguna realitat que els ajuda a integrar-se, a sentir que col·laboren en quelcom important per les seves vides. Cal que aquests grups facin un pas més i que tinguin la valentia d’assumir altres reptes que avui s’apliquen a la família o a l’Estat. Entre ambdós extrems, els grups socials tenen una gran tasca a realitzar.
