Si tenim en compte el món, l’hospitalitat és un dels valors més importants d’aquest segle. Milers de refugiats passen l’hivern a les portes d’Europa a la recerca d’una via per entrar al continent, però la resposta és una fortificació de les fronteres. Mentrestant, a l’altra banda del món, el nou president dels Estats Units, Donald Trump, insisteix en la construcció d’un mur a la frontera mexicana. De fet, no cal mirar tan lluny per detectar, també aquí, persones que necessiten ser acollides: adults sense llar, ancians que viuen en soledat, menors sota tutela de l’administració, etc. I és que l’hospitalitat és “la liberalitat que s’exerceix albergant gratuïtament un estrany”, estranger o no, diu el DIEC.
El problema rau en el fet, segons apunta el filòsof Daniel Innerarity a Ética de la hospitalidad, que avui l’estranyesa, degut a una major presència de la diversitat i de la diferència a la societat, ocupa cada vegada una part més important de la nostra vida. I puntualitza que les coses estranyes són ambigües i, per tant, amenaçants, perquè entren en competència amb les coses pròpies. I per superar aquest recel, el filòsof aposta per una decadència de la idea d’estat-nació, ja que actualment les societats són unitats culturals mòbils que s’enriqueixen a través del contacte amb aquell que és diferent; una ampliació d’allò que considerem “propi”; una potenciació del respecte i la sensibilitat vers l’altre i, com no pot ser d’altra manera, de l’aprenentatge de l’hospitalitat. Sovint rebem a casa familiars i amics amb un “passeu, passeu”.. però ho fem amb un estrany? Ens fan por? Què temem perdre?
En la mateixa línia, Zygmunt Bauman, a Desconeguts a la porta de casa, llibre que va publicar poc abans de morir, afirma que davant la impossibilitat real de tancar fronteres, només és possible l’hospitalitat, i recorda les paraules que va escriure Kant el 1795 quan parlava de la ‘pau perpetua’: “L’hospitalitat significa el dret d’un estranger de no ser tractat amb enemistat a la seva arribada a territori forà. (…) Si l’estranger està al seu lloc pacíficament no pot l’altre comportar-se hostilment. (…) Adquireix un dret de visita que correspon a tots els éssers humans, el dret a estar en un lloc de la Terra igual que en qualsevol altre…”. Per tant, segons el polonès, si no volem convertir la immigració en una guerra de guerrilles, mantenir l’estranger en una permanent situació de vulnerabilitat i inseguretat i iniciar un procés de deshumanització de l’altre, hem de substituir l’hostilitat per l’hospitalitat.
L’hospitalitat no és un valor qüestionable, però igualment ens genera preguntes i avui ens demana buscar solucions a la seva mancança. L’hospitalitat, entesa com donar aixopluc a l’altre, és un deure i, des d’aquesta premissa, volem reflexionar-hi.
