Des de 2013, Marielle Franco convivia en el seu despatx de la Comissió de Drets Humans de l’Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro amb els quadres del Che Guevara i Rosa Luxemburg. Els ideals revolucionaris i feministes han estat la seva bandera ideològica des de la consciència de qui no es permet el luxe d’oblidar a on pertany. Natural de la Maré, al Nord-est de Rio, una de les faveles més violentes del país, Marielle ha esdevingut un símbol de superació i inspiració al Brasil. Marielle va lluitar, des de ben petita, contra els tristos tòpics que se li predestinen a una dona oriünda de les faveles.
Estudiosa i ambiciosa va aconseguir una beca per graduar-se en Sociologia a la universitat privada més prestigiosa de Rio de Janeiro. La mort d’una amiga per una de les tantes bales perdudes que entren silenciosament a les faveles brasileres va propiciar la seva lluita incansable a favor dels Drets Humans, constantment vulnerats per les actuacions policials a les comunitats més empobrides.
Aquesta violència institucional la va dur a escriure la tesi del màster d’Administració Pública de la Universitat Federal de Fluminense dedicada a les Unitats de Policia Pacificadores, un projecte fallit de la Secretaria Estatal de Seguretat de Rio que pretenia desarticular bandes armades dins de les faveles.
La vida de Marielle, dona negra, lesbiana i mare soltera des dels 18 anys, va donar un tomb quan a les eleccions municipals de Rio de Janeiro de 2016 va ser, amb el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), la cinquena regidora més votada amb 46.502 vots. El passat 14 de març, Marielle Franco, de 38 anys, moria tirotejada dins del seu cotxe. Entre la multitud que esperava el taüt un crit feia constar la derrota dels assassins: “Han matat a Marielle, però les seves idees són a prova de bales”.
