Dones i no-violència és una de les sumes més potents que hi ha en la lluita pacifista per un món millor. Aquest és el cas de l’africana Leymah Gbowee, una activista per la pau que va aturar de soca-rel la guerra civil a Libèria el 2003, feu fora el dictador Charles Taylor fins que aconseguí que fos jutjat per crims de guerra al Tribunal de la Haia i acabà essent guardonada amb el Premi Nobel de la Pau de 2011.
El petit país de l’oest africà, Libèria, vivia un autèntic infern des de feia una dècada: després d’una guerra civil cruenta de 8 llargs anys que acabà amb l’elecció d’un cabdill rebel com a president, el país es va veure immers en un nou conflicte encara més esquinçador a causa de l’expansió dels infants soldats i la violació com a arma de guerra. Mentrestant, les faccions enfrontades i els diferents cabdills que van anar dirigint el país en guerra acumulaven un currículum cada vegada més sanguinari. La situació arribava a límits insuportables quan un grup de dones va conformar un moviment no-violent per detenir la guerra, sota el lideratge de Gbowee, una treballadora social que va decidir lluitar per la pau del seu país. La lluita es va allargar durant dos anys, en què dos milers de dones cristianes i musulmanes es van organitzar per fer piquets silenciosos pels carrers per aturar el vessament de sang de la guerra. També pregaven i cantaven davant el mercat de peix, i continuaren amb altres formes de protesta pacífica, sovint de caràcter religiós o bé directament silenciós, amarades totes dels valors de la no-violència.
Entre les protestes de més anomenada, va destacar la vaga de sexe i l’amenaça d’una maledicció contra els homes que fessin la guerra. Tot plegat consciencià la societat i a poc a poc es va convertir en una pressió insostenible contra el govern de Charles Taylor, que van acabar aconseguint que es comprometés a assistir al diàleg de pau a Ghana per negociar amb els rebels. Les pressions van continuar també a Ghana, sota el lideratge de Gbowee per aconseguir un govern de pau, cosa que va comportar la caiguda de Taylor i el futur judici per crims de guerra a la Haia. Finalment, Gbowee i tot el moviment foren reconegudes internacionalment amb el Premi Nobel de la Pau el 2011.
