L’experiència d’anar a buscar bolets

bolets

Què fer amb la família en els moments que tenim d’oci pot ser un dilema, ja que el que volem és que s’ho passin bé. Però si es presenta bé i l’activitat té al·licients per sí mateixa, no us serà tan difícil de convèncer- los. En aquest sentit, anar a buscar bolets pot ser genial. No us asseguro que en trobeu sinó hi heu anat abans. El millor en aquests casos és anar-hi amb algú expert. Per dues raons, la primera és perquè us poden portar als llocs on n’hi solen haver i la segona i més important, perquè n’hi ha d’al·lucinògens i de mortals. No val només agafar una guia de bolets i és del tot recomanable que si no esteu convençuts no els colliu.

Pels nens anar a bosc és sempre una experiència màgica. El bosc és l’hàbitat dels follets i també dels barrufets, les cases dels quals són bolets –la imaginació infantil és un pou de possibilitats, aprofitem-ho!–. D’altra banda experimentar el bosc ara a la tardor és fascinant, doncs se’ns presenta de manera molt melangiosa amb colors bruns, olor i sensació d’humitat. És un bon detall recordar que al bosc no hi ha esforçats escombriaires i que és molt mala costum anar tirant deixalles.

També és important, en relació als bolets, mirar de no anar de buldòzers, fa ràbia veure aquells terres rautats com si un senglar hagués passat. No és qüestió d’anar amb rasclet a buscar bolets, amb un bastó per apartar les plantes i un cistell n’hi ha prou. El cistell és imprescindible i millor un cistell que una bossa de plàstic. El cistell permet que les espores dels bolets recollits vagin caient pels forats que deixa el vímet i així anem regenerant el bosc, ara que està tan massificada l’activitat.

No cal anar molt lluny i no cal desesperar-se si no en trobem massa, pels petits, com ja he dit, anar a bosc ja és una gran experiència. Un cop a casa podem repassar la recol•lecta amb un manual per anar agafant idea, però és ben cert que un boletaire de tota la vida ens miraria malament amb aquesta actitud tan esnob. En realitat les tradicions s’adquireixen quan les experimentem, no quan les llegim.

El fons d’anar a buscar bolets és ancestral i es relaciona amb el passat recol·lector. Segur que els nostres avantpassats prehistòrics ja en collien i això ens toca al fons més animal, doncs entre el bolet i el boletaire només hi ha el desig de trobar-se. És allò de l’home i la naturalesa, i això sempre vivifica. – JORDI ALCÀSSER.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.