L’Esport

La figura de l’entrenador del F.C Barcelona, Josep Guardiola, que ha sabut inculcar als seus jugadors valors que molts futbolístiques d’elit havien oblidat, com la disciplina, el valor de l’esforç o el treball en equip, ha tornat a posar sobre la taula la relació existent entre els valors i l’esport, dos móns que sempre han interactuat però que a vegades també grinyolen. De fet, la fórmula del noi de Santpedor, molt abans d’aplicar-la al Camp Nou en jugadors que cobren sumes irrespectuoses de diners, ja es practicava en centenars d’escoles i centres esportius no professionals de Catalunya. L’esport sempre ha estat símbol de sacrifici, constància, treball, equilibri i esperit de superació. I la competició en equip hi ha afegit el companyerisme, l’amistat i el treball compartit; valors no sempre fàcils de viure sobretot si tenim en compte les emocions, que al costat dels valors, viatgen sempre amb l’esport. Saber perdre, no actuar amb violència, saber festejar la victòria amb civisme i sense menyspreu vers els derrotats o respectar l’autoritat poden ser exercicis de control de les emocions, tan aplicables als esportives, com als seus acompanyats o aficionats. En una societat en què l’esport s’ha convertit en una de les principals activitats extraescolars dels infants i forma part de l’oci de moltes persones aquest hauria de ser una bona eina per canalitzar exclusivament valors positius. I si a més, els esportistes d’elit, ídols de molts nens i adolescents, contribueixen amb el seu exemple en la funció educadora de l’esport, els resultats encara poden ser més sorprenents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *